1ª LECTURA. (Isaïes 52,7-10).
Quin goig
de sentir a les muntanyes
els
passos del missatger que anuncia la pau
i porta
la bona nova,
que
anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió:
«El teu
Déu és rei.»
Escolta
els crits dels teus sentinelles,
escolta
quins esclats de goig:
veuen
cara a cara com el Senyor torna a Sió.
Danseu,
ruïnes de Jerusalem,
alceu
totes el crit d’alegria:
el Senyor
ha consolat el seu poble,
ha
redimit Jerusalem.
Als ulls
de tots els pobles
el Senyor
ha estès el seu braç sant,
i d’un
cap a l’altre de la terra
veuran la
salvació del nostre Déu.
2ª LECTURA (Hebreus 1,1-6).
En
diverses ocasions i de moltes maneres,
Déu
antigament havia parlat als pares
per boca
dels profetes;
però ara,
en aquests dies que són els darrers,
ens ha
parlat a nosaltres en la persona del Fill,
que ell
ha constituït hereu de tot,
per mitjà
del qual ja havia creat el món.
Ell, que
és resplendor de la glòria de Déu
i
empremta del seu mateix ésser,
i que
sosté l’univers amb el poder de la seva paraula,
acabada
l’obra de purificació dels pecats
s’ha
assegut a les altures,
a la
dreta de la majestat divina,
i ocupa
un lloc tant més superior als àngels
com més
incomparable és el títol que posseeix en herència.
Perquè, a
quin dels àngels Déu ha dit mai:
«Ets el
meu Fill, avui t’he engendrat»?
I encara:
«Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»?
Diu també
quan presenta al món el seu primogènit:
«Que es
prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu.»
EVANGELI. (Joan 1,1-18).
(En blau, allò que s’hi afegeix en la versió llarga).
Al
principi ja existia el qui és la Paraula.
La
Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu.
Era,
doncs, amb Déu al principi.
Per ell
tot ha vingut a l’existència,
i res del
que ha vingut a existir
no hi ha
vingut sense ell.
Tenia en
ell la Vida,
i la Vida
era la Llum dels homes.
La Llum
resplendeix en la foscor,
però la
foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable,
la que,
en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món,
Era present al món,
al món
que li deu l’existència,
però el
món no l’ha reconegut.
Ha vingut
a casa seva,
i els
seus no l’han acollit.
Però a
tots els qui l’han rebut,
als qui
creuen en el seu nom,
els
concedeix poder ser fills de Déu.
No són
nascuts per descendència de sang,
ni per
voler d’un pare o pel voler humà,
sinó de
Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer home
i plantà
entre nosaltres el seu tabernacle,
i hem
contemplat la seva glòria,
que li
pertoca com a Fill únic del Pare,
ple de
gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava:
«És aquell de qui jo deia:
El qui ve després de mi m’ha passat davant,
perquè, abans que jo, ell ja existia.»
De l’abundància de la seva plenitud
tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia.
Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès,
però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai;
Déu Fill únic, que està en el si del Pare,
és qui l’ha revelat.
B. LLENGUATGE.
1. L’evangeli d’avui és una petita gran obra d’art. S’ha de llegir a poc a poc, assaborint-lo,
imaginant-lo, contemplant-lo.
Crec que és un bon encert de la Litúrgia que en aquesta missa del
dia de Nadal es llegeixi precisament aquest solemne pròleg de l’Evangeli de Joan, tot i que no ens parla de l’Infant Jesús. Els evangelistes que ens
ofereixen relats d’infància, directament
tampoc ens volen parlar de “l’Infant Jesús” sinó més aviat de l’obra de déu, visualitzada en Jesús. Ells
ho fan amb un llenguatge directe, popular, tret de la vida de cada dia. Però,
per a una festa com la d’avui, ens
podem permetre el luxe d’assaborir un llenguatge profund, solemne, de gran
calat, còsmic.
Per això, més que comentar el significat de les diferents paraules,
m’ha semblat que podia ser útil presentar una versió explicativa i senzilla d’aquest magnífic “himne a la història”.
2. Evidentment, de cap manera pot substituir la versió original; el que pretenc és
oferir una versió més entenedora a fi que després, tornant a la original, aquesta pugui ser més ben assaborida.
Cal reconèixer que aquesta versió
explicativa comporta una determinada “interpretació”,
la qual es pot considerar més o menys encertada. Serà bo que cadascú la
corregeixi o completi d’acord amb allò que ell sap i viu. Jo només pretenc
oferir una col·laboració. Accepteu la
bona voluntat i perdoneu-me la gosadia.
Al Món
tot
comença amb un PROJECTE:
el PROJECTE de Déu quan decideix
compartir,
enllà d’Ell mateix, la seva vida.
Tot allò
que existeix forma part d’aquest PROJECTE,
i, al
marge d’ell, no existeix res de res.
El
PROJECTE inclou la vida.
La vida
creix i
es perfecciona des de si mateixa,
i avança
fins a l’home.
L’home,
per la
seva intel·ligència,
pot
adonar-se del PROJECTE que el fa existir.
Així el
PROJECTE esdevé la seva llum;
una llum que l’allibera de tota foscor
perquè li
mostra d’on ve i a què està cridat.
En l’Home
el
PROJECTE de Déu esdevé “compartit”:
Déu envià
un home que es deia “Joan”:
és a dir:
anomenat “Déu ofereix el seu favor”.
“Joan” no era pas la llum plena;
només era
per donar-ne testimoni.
Testimoniava
la llum,
la qual
ja estava en el PROJECTE inicial
encara
que la creació no fos capaç de
reconèixer-la;
però els humans sí que la podem reconèixer,
i a tots
aquells que l’acullen
els és
concedit de poder ser fills de déu.
“Fills de Déu” ho són no pas
pel propi
creixement de la Vida,
ni per
cap herència humana,
ni com a
fruit d’una conquesta; no.
Ho són
per un do de Déu.
I el
PROJECTE s’ha fet carn,
i s’ha
fet un de nosaltres: Jesús.
En
l’Home-Jesús
hem pogut
veure què significa
ser “fills de Déu”: fills en el Fill.
En Ell ja
podem contemplar
com en
serà d’excel·lent
la plenitud del PROJECTE.
Com
testimoniava el mateix Joan,
allò que
hem vist ara al final,
i que ja
existia des del principi,
ens
permet entendre tot allò passat,
com
Moisès, i la Llei que va donar:
tot
estava orientat cap aquesta plenitud
que ens
arriba per Jesucrist.
Déu, no
l’ha vist mai ningú;
però ara
el podem contemplar, com a “Déu engendrat”,
en
l’Home-Jesús.
I de la
seva plenitud
tots
nosaltres en rebem gratuïtament
vida i
més vida,
fins a la
plenitud
total.
C.
MISSATGE.
Som
fruit, dintre la Creació, d’un projecte
de déu. En Jesucrist veiem que és un projecte d’amor: la invitació a ser
fills: fills en el Fill. De part de Déu, Jesús ens fa visible el do;
de part nostra, Jesús és l’inici de la resposta
positiva; és el “primogènit”.
D:
RESPOSTA.
La única resposta coherent amb la bondat de Déu
és acceptar-la, continuant en nosaltres la resposta ja iniciada per l’Home-Jesús.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. Si
formem part d’un projecte de déu,
té sentit témer alguna classe de fracàs?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada