1ª LECTURA. (Isaïes 62, 11-12).
Escolta el que el Senyor fa sentir
fins els termes més allunyats de la
terra:
“Digueu a la ciutat de Sió:
El teu salvador ja és aquí;
l’acompanya el fruit de la seva
victòria,
el precedeixen els seus trofeus.
A vosaltres us diran El-poble-sant,
Els-redimits-del-Senyor,
i a tu et diran La-que-té-un-enamorat,
La-ciutat-no-abandonada”.
2ª LECTURA (Titus 3,4-7).
Germans,
quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre,
i l’amor que ell té als homes,
no l’han mogut les obres bones
que nosaltres podíem haver fet,
sinó la seva bondat que ens salva
amb un bany d’aigua regenerador
i amb el poder renovador de l’Esperit Sant,
que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres
per Jesucrist, el nostre salvador;
així, justos per la seva gràcia,
som hereus de la vida eterna,
que des d’ara tenim dret a esperar.
EVANGELI. (Lluc 2,15-20).
Quan els àngels se’n tornaren al cel,
deien entre ells els pastors:
“Arribem-nos a Bet-Lèhem
a veure això que ha passat
i que el Senyor ens ha fet saber”.
Hi anaren, doncs, tot seguit,
i trobaren Maria i Josep,
amb el nen a la menjadora.
Havent-ho vist amb els propis ulls,
van contar el que els havien dit d’aquell infant,
i tothom qui ho sentia
es meravellava del que deien els pastors.
Maria conservava aquests records en el seu cor
i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren,
glorificant Déu
i lloant-lo pel que havien vist i sentit;
tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
LLENGUATGE.
1. El fragment de l’evangeli que se’ns proposa per a aquesta Missa de l’Alba sembla un simple relat de transició. A pesar d’això, hi
podem trobar diversos “detalls” d’una significació realment important.
2. Protagonisme dels pastors.
Segons els coneixedors de la societat jueva d’aquell temps, els pastors eren considerats una classe de
gent vulgars, mentiders, lladregots,... En canvi el relat evangèlic en ressalta
una qualitat important: vetllaven,
guardant de nit el seu ramat. Dóna la impressió que eren els únics que
estaven desperts, i per això van ser també els únics a qui els àngels
van poder comunicar la bona nova
del naixement de Jesús. Això els converteix en els únics testimonis d’un
fet singular: un nen posat en una menjadora.
Amb això no es vol dir que Jesús naixés físicament durant la
nit. Recordem que els evangelis no fan la crònica d’un fet sinó que construeixen un relat per a presentar-nos una bona
nova, per “sentir” la qual cal estar
despert, com ho solen estar els qui estan sempre exposats a perills de
tota classe.
3. ...posat en una menjadora...
(Sobre aquest punt podeu veure també els apunts de l’Any B).
L’evangelista Lluc ressalta molt aquest “detall” de la menjadora. És precisament aquest
“detall” allò que confirma als pastors
la veritat del missatge que han rebut. “Trobaren
Maria i Josep, amb el nen a la menjadora”. I també: “Tot van trobar-ho com els ho havien anunciat”.
És també aquest “detall” allò que provoca que tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors.
4. D’això en resulta una situació sorprenent: els primers “testimonis”
humans que donen fe de la bona nova
del naixement de Jesús són gent que tothom considerava no digna de crèdit.
(Notem que passarà una cosa semblant amb la bona
nova de la resurrecció de Jesús: les úniques que rebran l’anunci dels
àngels seran un grup de dones (Lluc
24,1-12). I sabem que, en la societat jueva, precisament el testimoni de
les dones no era acceptat com a vàlid).
MISSATGE.
5. Fent un joc de paraules, podríem dir que el missatge d’avui ens
invita a creure uns testimonis
que la societat considera no creïbles, però que són els únics que han
comprovat amb els seus propis ulls
allò que ens diuen.
Potser això es podria dir també d’aquesta altra manera: per rebre
la bona nova de Jesús ens cal
escoltar i fiar-nos dels menyspreats
per la societat.
RESPOSTA.
6. En el relat que hem llegit es té la impressió que fins i tot
Maria i Josep aprenen, sobre Jesús, d’allò que expliquen els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava. I
aquesta podria ser també la nostra resposta:
conservar en el cor i meditar allò que sobre l’Home ens diuen els marginats de la societat. I és que els marginats normalment han d’estar molt atents i desperts per a viure i
sobreviure; i per això s’adonen de moltes coses humanes, desapercebudes per a la resta.
PREGUNTES
per al diàleg.
1. Les Festes de Nadal han entrat tant en el folklore de la nostra
societat que han acabat desbordant-se
per tots cantons. Què penseu fer per anar recuperant la bona nova del Nadal?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada