diumenge, 31 de desembre del 2017

Epifania. Any B.


1ª LECTURA.  (Isaïes 60,1-6).
Alça’t radiant, Jerusalem,
que arriba la teva llum
i sobre teu clareja com l’alba
la glòria del Senyor.

Mentre les tenebres embolcallen la terra,
i fosques nuvolades cobreixen les nacions,
sobre teu clareja el Senyor
i apareix la seva glòria.
Els pobles s’acosten a la teva llum,
els reis busquen la claror de la teva albada.
Alça els ulls i mira al teu entorn:
tots aquests s’apleguen per venir cap a tu;
porten de lluny els teus fills,
duen als braços les teves filles.

Tota radiant i meravellada
veuràs amb el cor eixamplat
com aboquen damunt teu els tresors del mar
i porten a casa teva la riquesa de les nacions.
Et cobriran onades de camells,
dromedaris de Madian i d’Efà;
tots vénen de Sabà portant or i encens
i cantant la grandesa del Senyor.

2ª LECTURA (Efesis 3,2-3a.5-6).
Germans,
segurament heu sentit dir
que Déu m’ha confiat la missió
de comunicar-vos la seva gràcia:
per una revelació he conegut el misteri secret,
que els homes no havien conegut
en les generacions passades
tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit
als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest:
que des d’ara, per l’evangeli,
tots els pobles, en Jesucrist,
tenen part en la mateixa herència,
formen un mateix cos
i comparteixen la mateixa promesa.

EVANGELI. ( Mateu 2,1-12).
Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea,
en temps del rei Herodes,
vingueren d’Orient uns mags i,
en arribar a Jerusalem, preguntaven:
«On és el rei dels jueus que acaba de néixer?
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar-li el nostre homenatge.»

El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem
s’inquietaren en sentir aquestes noves.
Herodes convocà tots els grans sacerdots
amb els lletrats del poble
i els preguntava on havia de néixer el Messies.
Ells respongueren:
«A Bet-Lèhem de Judea.
Així ho escriu el profeta:
“Bet-Lèhem, terra de Judà,
no ets de cap manera la més petita
entre les famílies de Judà,
perquè de tu sortirà un príncep
que pasturarà Israel, el meu poble”.»

Llavors Herodes cridà secretament els mags
i s’informà ben bé del moment
en què s’havia aparegut l’estrella.
Després els encaminà a Bet-Lèhem
amb aquesta recomanació:
«Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen,
i quan l’haureu trobat,
feu-m’ho saber,
que jo també vull presentar-li el meu homenatge.»

Sortint de l’audiència del rei,
es posaren en camí.
Llavors s’adonaren
que l’estrella que havien vist aixecar-se
anava davant d’ells
fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen.
La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa.
Entraren tot seguit a la casa,
veieren el nen amb Maria, la seva mare i,
prostrats a terra,
li prestaren el seu homenatge.
Van obrir llavors les seves arquetes
per oferir-li presents: or, encens i mirra.

Després, advertits en un somni
que no anessin pas a veure Herodes,
se’n tornaren al seu país
per un altre camí.

LLENGUATGE.

1. La Festa dels Reis o Epifania és una repetició del Nadal.
Aquí es pot veure la força de les paraules. Tot i que les paraules són creades per nosaltres, un cop creades tenen la seva pròpia dinàmica, i ens impulsen a fer o pensar d’acord amb les paraules que hem creat o que ens han imposat.
Resulta que, a la part occidental de l’Imperi Romà, el solstici d’hivern es celebrava amb una festa que se’n deia “Nadal del Sol invicte”, el dia 25 de desembre. Quan es va cristianitzar l’Imperi, aquesta festa va convertir-se en el “Nadal de Jesús”, amb unes celebracions centrades en el Naixement i la Infantesa de Jesús, ja que “nadal” significa “natalici”.  En canvi, a la part oriental de l’Imperi, el solstici d’hivern es celebrava, al 6 de gener, (dia en què el sol comença a sortir als matins) amb una festa que se’n deia “Epifania del Sol”. “Epifania” significa “manifestació”. Quan es va cristianitzar, aquesta festa es va convertir en l’Epifania de Jesús o l’Epifania del Senyor. Aquesta celebració no tenia res a veure amb el naixement o infantesa de Jesús sinó amb aquells relats evangèlics on es manifestava més clarament la seva divinitat. En concret, el relat evangèlic que es llegia el dia de l’Epifania era el del Baptisme de Jesús, al començament de la seva vida pública, quan Déu mateix manifesta qui és realment Jesús: Una veu digué des del cel: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut” (Mateu 3,17).

Transvasament de festes.
2. Aviat la festa occidental del Nadal va passar a l’Orient, i la festa oriental de l’Epifania va ser incorporada al nostre Nadal, encara que canviant-la una mica: el relat del Baptisme de Jesús es va desplaçar al diumenge següent, i per al dia de l’Epifania es va escollir un relat d’infància: el que hem llegit dels “Mags d’Orient”. Així, entre nosaltres, la festa de l’Epifania va quedar incorporada a la celebració del Naixement i Infantesa de Jesús, i va començar a dir-se’n també La festa dels Mags o dels Tres Reis.

El relat dels Mags.
3. L’evangeli no parla ni de “reis” ni de “tres” sinó d’uns “mags”. Aquesta paraula és ben significativa, ja que els mags en general, entre els jueus, eren persones considerades sospitoses d’idolatria, donat que es dedicaven a l’observació de les estrelles, i les estrelles eren divinitzades.
Amb el Relat dels Mags, l’evangeli de Mateu estableix un contrapunt entre els “mags” i els “grans sacerdots i mestres de la Llei”. Aquests, tot i disposar de les Escriptures que parlen del Messies, no s’adonen de res ni estan al cas del naixement del rei dels jueus. En canvi, fora d’Israel, on només comptaven amb el llenguatge “sospitós” de les estrelles, l’han conegut i hi responen amb generositat.

4. Segons la mentalitat popular, cada persona té la seva estrella (està connectat a les realitats superiors). Evidentment, les persones que tenen una missió més important, la seva estrella brilla més. Els Mags, atents al llenguatge del cel, han vist com s’alçava una estrella molt important; tan important que van a retre homenatge al seu “protegit”.
Però s’han equivocat en una cosa: han pensat que una persona important havia de néixer en un lloc important: Jerusalem, la capital del país. A allà no els hi porta l’estrella sinó la seva manera de pensar. Només quan surten de Jerusalem, tornen a veure l’Estrella. I senten una gran alegria: ara han descobert que la importància d’aquell “nen” no té res a veure amb els poders constituïts. Quan se’n tornin, ja no passaran per Jerusalem (Mateu 2,12).

5. Aquest relat resulta sorprenent vist des de la nostra cultura actual, ja que hem perdut del tot el llenguatge de les estrelles. La gran majoria de la gent no les coneix gens ni mica, i molts ni s’han parat mai a contemplar-les de nit. És cert que molta gent es mira els horòscops, i els astròlegs estan de moda... Però jo parlo de mirar el cel i contemplar els estels; no parlo de mirar les pàgines dels diaris...
Amb tot, no cal preguntar-se de quina estrella o cometa o meteorit parla el relat evangèlic. Els evangelis no fan Astronomia (ni Astrologia!) sinó “Bona Notícia”. És un relat confeccionat a partir del llenguatge popular d’aleshores, enriquit amb “tradicions i promeses” extretes de la Bíblia. Un relat creat per a comunicar un missatge important (> Missatge).

6. El Relat dels Mags, exclusiu de l’evangeli de Mateu, és molt diferent del Relat dels pastors, exclusiu de l’evangeli de Lluc; però tenen en comú que tant els mags com els pastors vetllaven, estaven atents, i tenien un cor generós.

7. A cada país la Festa de Reis ha pres una determinada forma popular. Entre nosaltres ha cedit el protagonisme als infants i al nostre anhel, més o menys dissimulat, de recuperar la “innocència”. Però he de confessar que no em resulta gens fàcil trobar la part positiva de tanta moguda en relació a una ficció. Em refereixo a les cavalcades oficials, amb autoritats implicades per fer més “creïble” la “piadosa mentida”. Potser es tracta simplement d’una mostra més de la tendència actual a entendre la vida com un espectacle. 

MISSATGE.
8. Déu se’ns manifesta en Jesús (Epifania). I es manifesta a tots els homes. Els mags representen tots els altres pobles que, tot i no ser considerats “Poble elegit”, tenen la seva manera de conèixer i respondre. Com hem llegit a la 2ª Lectura, “des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” (Efesis 3,6).
No compta ser fidel d’una religió o d’una altra (o de cap). Allò que compta és la resposta que donem a l’Home, que s’ha convertit en el lloc de la “manifestació” de Déu.
RESPOSTA.
9. La badoqueria, primer, i l’hostilitat, després, dels sacerdots i mestres de la Llei del “Poble elegit”, ens ha de servir d’avís. Hi ha una tendència en cada poble a considerar-se d’alguna manera “poble elegit”; com hi ha també la tendència en tota Religió a considerar-se “la vertadera Religió”. Però el relat de l’evangeli d’avui ens deixa clar que allò que compte és estar atents per veure com s’aixeca “l’estrella” en cada ésser humà, i estar disposats a retre-li homenatge amb els nostres dons.
La resposta contrària ve representada per Herodes, el qual veu “rivals” en cada persona que no està sota el seu control, i intenta eliminar-los.

PREGUNTES per al diàleg.

1. En altres èpoques, entre nosaltres, s’havia pensat que la nostra Religió era la verdadera i, conseqüentment, totes les altres eren falses o menys verdaderes. Què en penseu avui dia?

2. En el nostre entorn la Festa de Reis genera molta il·lusió, però també molta desil·lusió. Quin comentari us mereix tot plegat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada