Diumenge 4rt. d'advent. B.

1ª LECTURA.  (2Samuel 7,1-5.8b-11.16).

Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau,

després que el Senyor l’hagué deixat en pau

de tots els enemics que tenia al voltant,

digué al profeta Natan:

«Mira, jo visc en un palau de cedre,

mentre l’arca de Déu està en un envelat.»

Natan digué al rei:

«Vés, fes tot el que es proposi el teu cor;

tens amb tu el Senyor.»

Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor:

«Vés, digues a David, el meu servent:

Això diu el Senyor:

Tu m’has de fer un casal per a residir-hi?

Jo t’he pres del clos del ramat,

de guardar les ovelles i les cabres,

per fer-te cap del meu poble Israel.

He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès,

he derrotat els teus enemics

i t’he donat una anomenada

com la dels més famosos de la terra.

»He destinat un lloc per al meu poble Israel,

l’hi he plantat perquè hi visqui sense por,

i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans,

durant el temps en què vaig enviar jutges

per governar Israel, el meu poble.

A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics.

I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal.

Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares

et donaré per successor un descendent,

sortit de les teves entranyes,

i consolidaré el seu regne.

Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
»El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu,

el teu tron es mantindrà per sempre.»

2ª LECTURA (Romans 16,25-27).

Germans:

Glòria a aquell

qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio,

en allò que proclamem de Jesucrist,

que és la revelació del pla de Déu,

amagat en el silenci dels segles,

però que ara ha sortit a la llum,

per la decisió del Déu etern,

d’acord amb els escrits profètics,

i ha estat posat a l’abast de tots els pobles

perquè siguin obedients a la fe.

Déu és l’únic ple de saviesa.

Glòria a ell eternament per Jesucrist.

Amén.

EVANGELI. (Lluc 1,26-38).

En aquell temps,

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret,

per dur un missatge a una noia,

promesa amb un descendent de David, que es deia Josep,

i el nom de la noia era Maria.

L’àngel entrà a casa d’ella i li digué:

«Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.»

Ella es torbà en sentir aquestes paraules,

i pensava per què la saludava així.

Però l’àngel li digué:

«No tinguis por, Maria;

Déu t’ha concedit el seu favor.

Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús.

Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim.

El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare,

serà rei del poble d’Israel per sempre,

i el seu regnat no tindrà fi.»

Maria preguntà a l’àngel:

«Com pot ser, això, si jo no tinc marit?»

L’àngel li respongué:

«L’Esperit Sant vindrà sobre teu,

i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra;

per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.

També la teva parenta, Elisabet,

ha concebut un fill a la seva edat;

ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes,

perquè a Déu res no li és impossible.»

Maria va respondre:

«Sóc l’esclava del Senyor:

que es compleixin en mi les teves paraules.»
I l’àngel es va retirar.

LLENGUATGE.

1. L’evangeli d’avui està escrit seguint el model dels “relats d’aparició”, freqüents en el llenguatge bíblic. Aquí la “aparició” està protagonitzada per l’àngel “Gabriel”. El nom de l’àngel ja ens indica que l’objectiu de l’aparició serà fer conèixer els “projectes de Déu sobre la Humanitat”. Recordem que, en la Bíblia, el nom fa la cosa. Encara que els estudiosos no estan del tot d’acord en el significat exacte de “Gabriel”, la seva aparició sempre serveix per fer conèixer a unes persones elegides la col·laboració que s’espera d’elles en la realització dels plans de Déu sobre la Humanitat.

2. En aquesta ocasió, l’aparició de Gabriel serveix també per posar en estreta relació dos relats semblants però ben diferenciats: L’aparició a Zacaries, per al naixement de Joan Baptista, i la trobada amb Maria, per al naixement de Jesús.

Es tracta de dos naixements paral·lels però no del tot, perquè el segon comença “al sisè mes” del primer. Aquest “detall” és important en la diferenciació dels dos. Estem parlant de infantaments. L’expressió “sisè més” porta a la memòria el Relat de la Creació en el qual, al “sisè dia” és creat l’Home a imatge i semblança de Déu” (Gènesi 1, 27). Amb aquest “detall” l’evangeli ens suggereix que abans de Jesús pròpiament encara no existia l’Home-imatge-de-Déu, sinó només el pre-Home o “precursor”.

A Zacaries se li anuncia el naixement del “precursor” més immediat.

Al “sisè mes” d’aquesta gestació, s’anuncia el naixement de l’Home, ja plenament imatge de Déu, i, per tant, fill de Déu.

3. Però hi ha altres diferències entre els dos infantaments. Suggereixo llegir els dos relats en paral·lel per descobrir-hi aquests “contrastos” directament. (Lluc 1,5ss).

4. En el relat que avui hem llegit, Maria té un “problema”: ella està casada amb un jove important, descendent del rei David, que pot donar-li un fill que seria “fill de Josep”, o, fins i tot, “fill de David”, ja que els fills continuaven el rang del pare; però l’àngel li parla d’un fill que serà “fill de l’Altíssim”. És clar: Maria no coneix “cap home” que pugui fer-la mare d’un fill així. Com pot fer-ho, doncs?

5. La resposta de l’àngel és clara i precisa: el “fill” naixerà per la força de l’Esperit de Déu o Esperit Sant. Per tant, per aquest costat, cap problema. I Maria hi dóna la seva conformitat: “Jo sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.

6. La resposta que l’àngel ha donat a Maria és extremadament significativa. Només un altre “home” havia nascut directament “per la força de l’Esperit de Déu”: Adam (“Adam” significa “Home”). Recordem com ho diu el llibre del Gènesi: “El Senyor-Déu va modelar l'home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè (esperit) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7).

7. L’Esperit alenat sobre un “ninot de fang” va fer-ne un ésser vivent. El mateix Esperit alenat sobre una noia pletòrica de vida i generosa, la fa mare del fill de l’Altíssim .

Maria representa la Humanitat jove, plena de capacitat per esdevenir mare, i ja capaç de rebre en plenitud l’Esperit de Déu”. Per això el seu fill serà fill de l’Altíssim, coronament de l’obra de Déu. En Maria i en el fill que d’ella naixerà, el projecte inicial de Déu (crear l’Home a imatge i semblança seva) es fa plenament real.

8. Tota la “Història anterior” ara és entesa com a preparació; tota la “història següent” serà entesa com a continuació. Jesús esdevé, en el llenguatge bíblic, centre de la Història i “primogènit” de la “Humanitat adulta”.

9. Aquesta “connexió directa amb Déu” no empetiteix pas la “humanitat” de Jesús. Jesús és cent per cent (fill de l’) home i cent per cent (fill de) Déu.

10. En aquest relat, com tantes altres vegades, es fa servir un llenguatge tret de la natura per comunicar un missatge sobrenatural, o millor, un missatge que porta la natura més enllà d’ella mateixa.

Dissortadament molta gent es queda en el “llenguatge natural”, convertint en virtut allò que és només llenguatge. Passa com quan amb el dit s’assenyalen les estrelles, i algú es queda només mirant el dit.

11. El relat d’avui fa servir la virginitat biològica com a llenguatge per expressar la plenitud de Jesús. Però, quedar-se en una virginitat purament biològica (encara que se la converteixi en “virtut”) és no haver entès res de res. Fins i tot resulta una interpretació sospitosa, perquè considerar “virtut” la virginitat biològica vol dir que, d’alguna manera, es considera la sexualitat com una “cosa menys pura” en si mateixa. Per a l’evangeli no hi ha coses impures en si mateixes. La impuresa només pot néixer d’un cor impur; és a dir: que té  intencions injustes (Mateu 15,11).

12. Cal reconèixer que, a pesar del missatge evangèlic, ha entrat sovint en el sentiment religiós de molts cristians un cert dualisme, sempre condemnat com a doctrina però mai superat com a mentalitat.

13. Dualisme és veure l’Home com a resultat de la unió de dos components contraris: un cos material, corruptible, dolent; i una ànima espiritual, bona, divina. En aquest supòsit, la virtut consistiria en alliberar l’ànima espiritual de les tendències del cos.

14. El Dualisme, com a filosofia, és un intent d’explicar l’existència del Mal. Però és un camí equivocat i perillós.

- Equivocat, perquè deforma la realitat de l’ésser humà: no som el resultat de dos components contraris, com dues meitats enfrontades. Som cent per cent corporals. Això sí: amb un cos capaç de rebre la força de l’Esperit i esdevenir, també, cent per cent espiritual. “Cos” i “esperit” no s’oposen, com no s’oposen l’aire i la música.

- Perillós: perquè, posant la causa del Mal en el cos, no reeixirem mai a vèncer realment el Mal. Perquè el Mal no està en el cos, que és bo en si mateix, com tot allò creat. El Mal és una conseqüència de la nostra resposta egoista a la presència dels altres. I la manera de superar-lo és decidint-nos per una actitud de generositat envers els altres, i no pas lluitant contra el cos.

15. En si mateixes, ni la sexualitat és dolenta ni la virginitat és bona. Tant l’una com l’altra seran bones quan expressin una actitud generosa; i seran dolentes quan expressin una actitud injusta: relacions de domini, de superioritat, d’indiferència, de menyspreu, d’utilització de l’altre,...

16. La virginitat de Maria no disminueix la figura de Josep. En la mentalitat de l’època, el “baró” representava la força fecundant. En el relat evangèlic no s’ignora ni es nega aquesta força fecundant (mentalitat d’aquell temps no del tot superada encara!); però s’afirma que el “Projecte de Déu sobre l’Home” és tan gran que va més enllà de la capacitat natural dels humans, com es pot comprovar en la “parenta Elizabet” que ja està al sisè mes, ella que era tinguda per estèril.

C. MISSATGE.

17. Quan els evangelis ens parlen de Maria no fan “biologia” sinó “bona notícia”. L’anunci de l’àngel a Maria és per a tota la Humanitat. La virginitat de Maria ens diu dues coses importants: disponibilitat a col·laborar en la gestació de la Nova Humanitat, i comptar amb la força de l’Esperit per aconseguir-ho.

18. Gestar una Nova Humanitat és el desig més profund d’una infinitat  de persones. Però, per experiència sabem que nosaltres sols no ens en sortirem. Ho demostra la història dels diferents “Humanismes salvadors” que han existit, els quals han acabat produint més injustícies de les que pretenien corregir. La mateixa història humana de l’Església està plena de contradiccions.

Però no estem sols, sinó que comptem amb el designi d’Aquell per al qual res no és impossible.

D: RESPOSTA.

19. Encara que, com Maria, tots podem dir: Jo no conec l’home que pugui engendrar una Nova Humanitat justa, solidària i feliç, també  cada un de nosaltres pot dir: Que es compleixin en mi les teves paraules. No és una resposta de passivitat. Ben al contrari: Maria se’n va de pressa a ajudar Elisabet en la seva gestació del Precursor (Lluc 1,39).

En el llenguatge bíblic “paraula” significa força, energia, alè, esperit creatiu. “Al principi existia la Paraula...” (Joan 1,1).

20. Per això, “celebrar el Nadal”, i no prendre la nostra responsabilitat en la gestació de la Nova Humanitat, seria fer trampa. I així com Maria i Josep van exercir el protagonisme que els corresponia en el naixement de Jesús (Mateu 1,20), també nosaltres, “casats” o “casades” amb la Humanitat, hem de prendre el protagonisme que ens correspon en el naixement de l’Home Nou.

21. Igualment, venerar la virginitat de Maria i pretendre fer néixer la Nova Humanitat confiant en el Poder (religiós, econòmic, social,...) seria no haver entès res de res de la pròpia Història i del Missatge evangèlic.

E. PREGUNTES per al diàleg.

1. A la vostra comunitat, heu pensat o programat alguna cosa per ajudar qui ho vulgui a viure el Nadal amb un mínim de coherència?

2. Quines mostres de “inhumanitat” descobriu en la societat i en l’església d’avui?

3. A part de l’acció de cadascú, com a grup o comunitat heu pensat alguna cosa per ajudar a fer un món més “humà”?