1ª LECTURA. (Isaïes 61,1-2a.10-11).
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu,
perquè el Senyor m’ha ungit,
m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts,
a curar els cors adolorits,
a proclamar als captius la llibertat,
i als presos el retorn de la llum,
a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig,
la meva ànima celebra el meu Déu,
que m’ha mudat amb vestits de victòria,
m’ha cobert amb un mantell de felicitat,
com el nuvi coronat amb una diadema,
com la núvia que s’engalana amb joiells.
El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria
davant de tots els pobles
com la terra fa créixer la brotada
o el jardí fa néixer la sembra.
2ª LECTURA (1ª carta al Tessalonisencs 5,16-24).
Germans,
viviu sempre contents,
no us canseu mai de pregar,
doneu gràcies en tota ocasió.
Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.
No sufoqueu l’Esperit;
no desestimeu els dons de profecia;
examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo;
guardeu-vos de tota ombra de mal.
EVANGELI. (Joan 1,6-8.19-28).
Déu envià un home que es deia Joan.
Era un testimoni;
vingué a donar testimoni de la Llum,
perquè per ell tothom arribés a la fe.
Ell mateix no era la Llum;
venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem,
sacerdots i levites per interrogar-lo,
el testimoni de Joan fou aquest.
Li preguntaren: «Qui ets, tu?»
Ell, sense cap reserva, confessà clarament:
«Jo no sóc el Messies.»
Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?»
Els diu: «No el sóc.»
«Ets el Profeta que esperem?»
Respongué: «No.»
Li digueren: «Doncs, qui ets?
Hem de donar una resposta als qui ens han enviat:
què dius de tu mateix?»
Digué: «Sóc una veu que crida en el desert:
“Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes.»
Alguns dels enviats, que eren fariseus,
li preguntaren encara:
«Per què bateges, doncs,
si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?»
Joan els respongué:
«Jo batejo només amb aigua,
però, tot i que no el coneixeu,
ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi;
jo no sóc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat.»
Això va passar a Bet-Ània,
a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
B. LLENGUATGE.
1. Per preparar el Nadal la litúrgia ens presenta dues figures:
Maria, la mare de Jesús, i Joan Baptista, el precursor.
Diumenge passat Joan
Baptista ens era presentat segons l’evangeli de Marc. Avui ens és presentat
segons l’evangeli de Joan ( Noteu la diferència entre Joan “Baptista” i Joan “Evangelista”).
En aquest evangeli, escrit en temps de persecució, el llenguatge té un doble sentit: un sentit
superficial, quasi anecdòtic, però que amaga un sentit profund, existencial, revelador
de Jesús: cent per cent Home i cent per cent Déu. Així, per exemple, els
“moments” i els “llocs” hi són usats no tant per indicar temps i espais
sinó sobretot com a llenguatge per
reflectir experiències alliberadores i de creixement.
2. Si Marc ens presentava el Baptista com la síntesis de tots els
profetes anteriors a ell, l’evangeli de Joan ens el presenta sobretot com a testimoni:
testimoni del “projecte de Déu”; testimoni de “la Llum”; testimoni de “la
Vida”. Més en concret; testimoni de Jesús, el qual és Vida, Llum i
Projecte de Déu fets visibles.
3. És significatiu el “detall”
del lloc on Joan batejava: “a
Betània, a l’altra banda del Jordà”.
La Bíblia ens presenta la història
humana, i la història de cada un de
nosaltres a través de la “història del
Poble elegit”. En aquesta “història” hi ha tres espais o estadis successius: el “lloc” on som esclaus, el “desert”
com a camí, i la “Terra Promesa” com arribada.
Per sortir del “lloc d’esclavitud”, ens cal passar el Mar Roig; així entrem al desert per on caminem durant un cert temps cap a la Terra Promesa.
Per entrar a la Terra Promesa ( la Llibertat, la Vida,...) cal passar el Jordà.
Moisès, el principal guia del Poble
Elegit, no va passar el Jordà (Deuteronomi
3,27). Joan Baptista, el testimoni de la Terra Promesa, està i es manté també
vora Jordà sense passar-lo. Ell, el testimoni, veurà Jesús que “passa”, i dirà: “Aquest és l’Anyell de Déu” (Joan
1,36). Els deixebles de Joan Baptista, en sentir això, van seguir Jesús
(van passar el Jordà). Aquesta era la
missió de Joan Baptista: ser
testimoni.
4. L’evangeli d’avui ens vol ajudar a no confondre el “testimoni”
amb la “persona testimoniada”.
A Joan Baptista li pregunten:
─Qui ets, tu?
─Jo no sóc el Messies.
─Qui ets, doncs? Elies?
─No el sóc.
─Ets el Profeta que esperem?
─No.
Aquí hauria pogut respondre que sí que era el “profeta”, però
hauria estat mal entès. A més, la pregunta no venia pas de ganes de conèixer Joan sinó del paper que
s’arrogaven de controladors de la
situació. No els interessava “saber qui era” sinó demanar-li explicacions sobre allò que estava fent sense el seu
permís.
5.
─”Doncs, qui ets?”
La resposta de Joan és extremadament suggerent: Sóc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”.
El “camí del Senyor” és el que porta a la Terra Promesa. I aquí està la novetat de Joan. Els enviats per
interrogar Joan, sacerdots i levites, donen per suposat que ja estan a
la Terra Promesa: la terra on hi ha
el Temple que ells administren.
En canvi Joan els parla d’Algú que està
entre vosaltres i que no coneixeu. Algú que, allà on està, deixa de ser desert i es converteix en Jardí (l’autèntica “Terra Promesa”), ja que Ell és precisament Aigua, Aliment, Vida...
6. ─“Per què
bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?”
─ Jo
només batejo amb aigua... Jo només testifico que, passant el Jordà, es pot retrobar el Jardí. Aquesta és
la meva feina...
Joan és fidel a la seva missió de donar testimoni del qui ha de venir, i desitja evitar
que algú s’instal·li on està ell; que es quedi a l’altra banda del Jordà per comptes de travessar-lo i descobrir aquell que ve després de mi, i que ell,
Joan, no ha de suplantar (“deslligar
la corretja de les sandàlies” era un ritu de substitució en l’àmbit de
l’aliança matrimonial). Per a Joan, la Terra promesa no és tant un lloc
com una persona.
C.
MISSATGE.
7. El missatge és el mateix de diumenge passat i de tot l’Advent: aplaneu el camí del Senyor.
Però, a més, l’evangeli d’avui ens adverteix de la nostra
tendència a quedar-nos “a l’altra banda del Jordà”, al desert. Per això se’ns diu que ja hi ha Aquell que no coneixem
ni coneixerem mai si no passem el Jordà, i que fa present el Jardí
(“hort”. Joan
18,1 i 19,41).
8. “Betània” significa “casa” o “casal”: lloc de la comunitat.
Segons l’evangeli de Joan, hi ha dues “Betànies”:
- la Betània de Joan Baptista, al desert, i la
- Betània de Jesús, a la Muntanya
de les Oliveres, la muntanya
alternativa de la muntanya del
“Temple” (Joan
12,1).
El missatge d’avui ens
invita a passar de la Betània de Joan
a la Betània de Jesús.
D:
RESPOSTA.
9. En la història humana
i en la història de cada un de
nosaltres és possible que ja hàgim sortit de l’àmbit de l’esclavitud passant el Mar Roig, i ara estiguem al desert.
El desert és camí; és el lloc de la religió en forma de Llei, amb sacrificis, sacerdots, ritus, arca de l’Aliança i, fins i
tot, el “Temple”, del qual s’han apoderat els “grans sacerdots” convertint-lo
en una cova de lladres (Marc
11,17).
10. Al desert, però, també hi ha els “profetes”
que donen testimoni de la Terra Promesa, perquè el desert no és pas l’últim estadi de la nostra història.
I no hem pas d’entendre la Terra
Promesa com un estadi per després de la mort. La Terra Promesa (o si voleu, el “Regne de Déu”, el “Jardí”, la “Vida
de comunió amb Déu i els germans”, la “Betània de Jesús”,...) ja està aquí: “Ja teniu entre vosaltres el qui ve després
de mi”.
Preparar el camí del Senyor vol dir obrir-li el cor. Passar de ser
“fidels d’una religió ” a ser “amics de Déu”, ja que ens crida a compartir la
seva Vida (Joan
15,15).
11. Segons sembla, moltes persones, tot i considerar-se seguidores
de Jesús, no el coneixen encara
realment; no han passat el Jordà. Es
queden “amb Joan”, sense adonar-se que ell és precisament el testimoni d’un
Altre que ve després d’ell. Així continuen fidels a la Religió-Llei, al desert, privats del goig d’haver
retrobat el Jardí on Jesús se’ls
ofereix com a fruit del nou Arbre de la Vida.
12. La resposta que ens demana el Nadal no és pas una vida moral i
religiosa correcta (Això ja se suposa!) sinó obrir el cor a la seva oferta
d’amor.
En la literatura popular, l’actitud tancada a l’Amor ve representada per la resposta “realista” dels rabadans que diuen o pensen: “No serà tant!” (Podeu llegir el
sorprenent fragment del Poema de Nadal de
Josep Mª de Segarra, clicant aquí.
13. “No sufoqueu l’Esperit”,
hem llegit a la 2ª Lectura d’avui. El mateix Esperit que fa exclamar al profeta Isaïes (1ª Lectura): “M’ha cobert amb un mantell de felicitat, com
el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells.”
E. PREGUNTES per al diàleg.
1. La 2ª Lectura d’avui comença amb aquesta recomanació: “Estigueu sempre contents”. Però molts
consideren que els cristians som gent
trista. Què en penseu?
2. Joan predica al desert,
a l’altra banda del Jordà, perquè la gent “travessi el riu” i descobreixi
Jesús. Considereu que ja heu “travessat el Jordà”, o encara no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada