1ª LECTURA. (Èxode 22:20-26).
El Senyor diu:
«No maltractis ni oprimeixis els
immigrats,
que també vosaltres vau ser immigrats
al país d’Egipte.
No maltractis cap viuda ni cap orfe:
si els maltractes i alcen a mi el seu
clam,
jo l’escoltaré i,
encès d’indignació, us mataré amb
l’espasa:
les vostres dones quedaran viudes,
i orfes els vostres fills.
Si prestes diners a algú del meu poble,
als pobres que viuen amb tu,
no facis com els usurers:
no li exigeixis els interessos.
Si et quedes com a penyora el mantell
d’algú,
torna-l’hi abans no es pongui el sol.
És tot el que té per abrigar-se,
el mantell que l’embolcalla.
¿Amb què dormiria?
Si ell alçava a mi el seu clam,
jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»
2ª LECTURA (1ª Tessalonicencs 1:5-10).
Germans,
ja sabeu el que fèiem per vosaltres
mentre érem a la vostra ciutat.
També vosaltres heu imitat
el nostre exemple i el del Senyor,
acollint la paraula de Déu
enmig de moltes adversitats,
plens del goig de l’Esperit Sant.
Així heu estat un model
per a tots els creients de Macedònia i
d’Acaia,
perquè, des de la vostra ciutat,
s’ha estès el ressò de la paraula del
Senyor.
I no solament a Macedònia i a Acaia;
pertot arreu parlen de la vostra
conversió
de manera que no ens cal afegir-hi res:
ells mateixos conten com va ser
la nostra arribada entre vosaltres
i com abandonàreu els ídols
i us convertíreu a Déu
per adorar només el Déu viu i veritable
i esperar del cel Jesús, el seu Fill,
que ell ressuscità d’entre els morts
i que ens salvarà de la pena
en el judici que ha de venir.
EVANGELI. (Mateu 22:34-40).
En aquell temps,
quan els fariseus s’assabentaren
que Jesús havia fet callar els
saduceus,
es tornaren a reunir,
i un d’ells, mestre de la Llei, per
provar-lo,
li va fer aquesta pregunta:
«Mestre, quin és el manament més gran
de la Llei?»
Jesús li contestà:
«Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot
el cor,
amb tota l’ànima, amb tot el pensament.
Aquest és el manament més gran i el
primer de tots.
El segon és molt semblant:
Estima els altres com a tu mateix.
Tots els manaments escrits
en els llibres de la Llei i dels
Profetes
vénen d’aquests dos.»
LLENGUATGE.
1. L’electricitat no es veu. Una manera
de saber si hi ha corrent és veure si una bombeta s’encén.
El primer dels manaments és estimar Déu. Però Déu no el veiem. La millor manera
per saber si s’estima Déu que no veiem és veure si estimem els altres, que
veiem (1ª
Joan 4,20).
2. A Jesús li pregunten quin és el manament més gran de la Llei.
Aquesta pregunta li fan conjuntament
els fariseus i els saduceus “per posar-lo
a prova”. Resulta estrany que vulguin posar-lo a prova amb una pregunta tan
fàcil, la resposta de la qual sabien de memòria tots els jueus.
L’evangeli de Mateu ens descriu el
clima tens entre Jesús i els responsables religiosos. Aquests ja han decidit
eliminar-lo, però, per por al poble,
necessiten que Jesús es fiqui de peus a
la galleda en alguna resposta comprometedora.
Aquesta és la tercera pregunta que li
fan, donat que en les dues primeres no l’han pogut sorprendre.
Però, on està el parany
d’aquesta pregunta tan senzilla i clara?
3. Sorprèn la solemnitat que Mateu posa
en aquesta escena: reunits tots junts fariseus i saduceus, i per fer-li la
pregunta busquen un “doctor de la Llei”. És una exhibició d’autoritat i simulen
sotmetre Jesús a un examen. “Quin és el manament més important...”.
Ells estan convençuts que Jesús
respondrà correctament. Així podran “agafar-lo en les seves pròpies paraules”,
ja que li podran replicar: si l’amor a
Déu és el més important dels Manaments, ¿com és que tu trenques aquest manament no respectant el dissabte, dia sagrat dedicat a Déu,
ni respectes el “seu” Sant Temple, toques persones impures, menges amb pecadors,
critiques els sacerdots?...
4. Però aquesta rèplica no li
van poder fer perquè Jesús va respondre la pregunta que li feien, i una mica
més. Ells li preguntaven pel primer i
més important dels Manaments; Jesús
els respon el primer i el segon. Afegeix el segon perquè aquest
“segon manament” no és secundari, ja que és la semblança del
primer.
3. Ningú pot mostrar que “estima Déu”,
a qui no veu, si no estima els altres que
veu (1ª
carta de Joan 4,20). Per això, curar en dissabte, és a dir: treballar per als altres
en el dia dedicat a Déu, visualitza
l’amor a Déu; acollir els “pecadors”,
visualitza l’amor a Déu; alliberar
el poble d’un “temple” que s’ha tornat opressiu, visualitza l’amor a
Déu;...
4. Aquesta pregunta era realment
comprometedora per a un Jesús tan dedicat a fer bé als altres. Però
Jesús “ha superat la prova” i ha aprovat “l’examen”; i a la vegada els ha fet
veure que ells, tot i ser “doctors de la Llei”, no interpretaven correctament
la Llei.
MISSATGE.
5. El missatge d’aquest evangeli el podríem expressar amb unes paraules
del mateix Jesús a la gent, escrites un xic més endavant: “Els mestres de la Llei i els fariseus s'han assegut a la càtedra de
Moisès. Feu i observeu tot el que us diguin, però no actueu com ells, perquè
diuen i no fan. Preparen càrregues pesades i insuportables i les posen a les
espatlles dels altres, però ells no volen ni moure-les amb el dit (Mateu
23,1-4).
El primer
i el segon manament no són pas dos
manaments sinó les dues cares d’un sol i únic manament. No es pot
parlar d’un sense incloure-hi l’altre. I, en tot cas, el compliment del segon
és la prova del compliment del primer.
RESPOSTA.
6. No hi ha mai incompetència entre
l’amor a Déu i l’amor als altres. “Complir amb Déu” no pot ser excusa per no
“complir amb els altres”. (Podeu llegir: Mateu
15,4-7).
Els autèntics actes religiosos, d’una manera o altra han de ser actes d’amor als altres.
Hi ha diferents maneres d’estimar. A
Déu l’estimem rebent i acollint el seu amor. Als altres els estimem sobretot
ajudant i donant allò que necessiten.
7. Però també, a vegades, estimar els
altres voldrà dir acollir el seu amor. O sigui: deixar-nos estimar per ells. El
vertader amor és humil; sap rebre. De fet, Déu fa visible el seu amor per cada
un de nosaltres sobretot a través de les persones que ens estimen. Per això el matrimoni és un sagrament. En la
parella, cada un és per l’altre “sagrament
de l’amor de Déu cap a ell o ella”.
Estimar vol dir entrar en el circuit
de l’Amor. Una bombeta no s’encén si està tallat qualsevol dels dos fils
per on entra o surt el corrent elèctric.
En qualsevol punt que es talli el circuit de l’amor, ja no hi ha amor.
PREGUNTES per al diàleg.
1. En les nostres misses i actes
religiosos, s’hi fa suficientment explícit l’amor als altres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada