Diumenge 27. Any A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 5,1-7).

Dedico aquest cant al meu estimat,

cant d’enamorat a la seva vinya.

El meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen.

La cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps,

construí al mig una torre de guàrdia

i hi va fer un cup tallat a la roca.

Esperava que li donaria bon raïm,

però li va donar raïms agres.

I ara, si us plau,

habitants de Jerusalem i homes de Judà,

feu de jutges entre jo i la meva vinya.

¿què podia fer per ella que no hagi fet?

¿Per què em dóna raïms agres

quan jo n’esperava bon raïm?

Doncs ara us diré què penso fer a la meva vinya:

li trauré la tanca, i que els ramats la brostegin;

enderrocaré el seu clos, i que el bestiar la trepitgi.

La deixaré abandonada.

No la podaran ni la cavaran,

hi creixeran argelagues i cards,

i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.

La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel,

i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit.

N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies;

n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits. 

2ª LECTURA (Filipencs 4,6-9).

Germans,

no us inquieteu per res.

A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica,

i presenteu a Déu les vostres peticions

amb accions de gràcies.

Així la pau de Déu,

que sobrepassa el que podem entendre,

guardarà els vostres cors i els vostres pensaments

en Jesucrist.

Finalment, germans,

interesseu-vos per tot allò que és veritat,

respectable, just, net, amable, de bona reputació,

virtuós i digne d’elogi.

Practiqueu allò que jo us he transmès

i vosaltres heu rebut,

que heu sentit i vist en mi;

i el Déu de la pau serà en vosaltres.

EVANGELI. (Mateu 21,33-43).

En aquell temps,

Jesús digué als grans sacerdots i notables del poble:

“Escolteu una altra paràbola:

Un propietari plantà una vinya,

la voltà d’una tanca,

hi cavà un cup,

hi construí una torre de guàrdia,

la deixà a uns vinyaters que la cultivessin,

i se’n anà del país.

Quan s’acostava el temps de la verema,

envià els seus homes per recollir-ne els fruits,

però els vinyaters els van agafar,

i, a un, li van pegar,

a un altre, el van matar,

a un altre el van treure a cops de pedra.

Ell envià més homes que la primera vegada,

però els tractaren igual.

Finalment els envià el seu fill

pensant que, al menys el fill, el respectarien.

Però ells, en veure’l, es digueren:

Aquest és l’hereu:

matem-lo i ens quedarem l’heretat.

I l’agafaren, el van treure fora de la vinya,

i el van matar.

Quan torni l’amo de la vinya,

¿què farà amb aquells vinyaters?”.

Li responen:

“Farà matar aquells mals homes

i passarà la vinya a uns altres

que li donin els fruits al temps de la verema”.

Jesús el diu:

“¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura:

La pedra que rebutjaven els constructors

ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet

i els nostres ulls se’n meravellen?

Per això us dic que el Regne de Déu us serà pres

i serà donat a un poble que el farà fructificar”.

LLENGUATGE.

1. La paràbola d’avui té el perill de ser mal interpretada; cosa que ha passat moltes vegades.

La interpretació incorrecta està en creure que l’Església substitueix Israel com a “poble de Déu”, com si Jesús fos una frontera que separa “el temps d’Israel” i “el temps de l’Església”; com si Israel hagués estat el “poble de Déu” fins a Jesús, però no després d’ell; com si, després de Jesús, la “vertadera religió” (?) ja no fos el Judaisme sinó el Cristianisme.

2. Cal reconèixer que els primers deixebles de Jesús, en bona part jueus perseguits per les autoritats religioses i expulsats de les sinagogues, van començar a formar i a sentir-se com una nova religió. De fet, no podien fer altra cosa donat que vivien en una societat estructuralment religiosa.

3. Però Jesús es va mantenir sempre cent per cent jueu; i els cristians jueus no havien de renunciar gens ni mica a la seva religió per poder ser bons deixebles de Jesús. El problema no era la “religió jueva” sinó “els grans sacerdots i notables del poble”, que s’havien fet els amos de la “vinya del Senyor”, o sigui, de la Comunitat religiosa jueva.

4. És a ells que va dirigida la paràbola que hem llegit. És a ells que Jesús acusa de “matar l’hereu” per quedar-se amb la vinya. És a ells que “l’Amo” els pren la vinya per donar-la a un poble que la farà fructificar.

Aquest “poble” a qui és donada la vinya no es contraposa a Israel sinó als grans sacerdots i notables del poble, els quals roben els fruits de la vinya (convertint-la en “cova de lladres”. Mateu 21:13).

5. L’Església no substitueix Israel sinó que n’és la continuació tot formant “el cos de Crist”, cent per cent jueu. L’evangeli de Joan ho expressa amb un llenguatge clar i profund quan posa en boca de Jesús, a la creu, unes paraules entranyables: “Quan Jesús veié la seva mare i, al costat d'ella, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: Dona, aquí tens el teu fill. Després digué al deixeble: Aquí tens la teva mare. I d’aleshores ençà el deixeble la va acollir a casa seva” (Joan 19, 26). Maria representa l’Israel fidel, d’on prové Jesús. El “deixeble que Jesús estimava” representa l’Església.

Com a religió, el Cristianisme és fill del Judaisme, no pas per substituir-lo sinó perquè marqui la seva plenitud.

6. Però, cal fer un pas més en aquesta reflexió.

En si mateix, el missatge de Jesús no és cap religió. Es pot acollir des de qualsevol religió o des de la no-religió. Les Religions no són ni “vertaderes” ni “falses”. Habitualment han format part de la Cultura dels Pobles, als quals dóna llenguatge i identitat. En aquest sentit, totes són sagrades.
Sembla que avui, en alguns casos, apareix una Cultura no-religiosa. No s’oposa necessàriament al missatge de Jesús. Allò que és necessari en tots els casos és “convertir-se”, renunciant a aquells punts, religiosos o no, que són utilitzats per anar contra els altres, i sobretot, contra els més petits.

7. La pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l’edifici...

En el relat d’avui hi ha tres expressions interessants:

A. La vinya, que en un primer moment representa Israel com a “poble elegit”, especialment mimat per Déu (1ª Lectura). Després representa tots aquells que estan disposats a “donar fruit”, associant-se a l’Israel fidel del qual n’és “fruit excel·lent” el mateix Jesús.

B. Un edifici en construcció. Hi ha constructors que rebutgen sempre aquella “pedra” que està destinada a coronar l’edifici. Aquesta pedra és Jesús, el qual, a pesar de ser rebutjat i mort pels “constructors”, amb la seva resurrecció passa a ser automàticament la “pedra principal” que dóna cohesió i unitat a tot l’edifici.

I, com que Jesús és la personificació de l’Home, allò que es vol significar és que tota construcció, o tota religió, que no tingui l’ésser humà com a “pedra principal”, està mal construïda, i acabarà desplomant-se.

C. El Regne de Déu. La vinya i l’edifici són imatges per expressar visiblement allò que és el gran tema de l’obra de Jesús: el regne de Déu, les característiques del qual han estat profusament explicades en les paràboles del Regne i en els signes del Regne ( Capítols 13,14 i 15 de Mateu). El Regne és el bon fruit que el Senyor espera recollir de la seva vinya.

8. Tot això és ubicat a Jerusalem, el centre del Poder religiós, a on ha arribat Jesús, seguint el seu camí, com un nou Moisès, per alliberar el seu poble. L’enfrontament entre Jesús i el Poder religiós va creixent. Els deixebles estan absents d’aquest relat perquè ells, tot i haver acompanyat Jesús físicament, no assumeixen encara el seu camí. Per això, quan Jesús ressusciti, ells, per poder veure’l, hauran de “tornar a Galilea”; és a dir, al començament, per recomençar el camí (Mateu 28,10).

MISSATGE.

9. Ningú no està legitimat a fer-se l’amo de la vinya. La vinya, el Regne de Déu, és només propietat del Senyor. Tots els altres som a la vegada “treballadors” i “vinya treballada”; “constructors del Regne” i “ciutadans del Regne".

RESPOSTA.

10. Una vegada més se’ns demana superar tota forma de clericalisme. També se’ns demana no caure en la temptació de pensar que tenim el monopoli del Regne o del missatge de Jesús. Jesús no és propietat de l’Església.

11. Això té importants conseqüències en la nova situació que viu l’Església actualment.

L’Església ha passat per l’experiència de ser perseguida (Església de Catacumbes) i per l’experiència de formar part de l’estructura de la Societat (Església de Cristiandat).

Fa temps que la situació de cristiandat s’ha anat superant gràcies a l’esforç de molta gent. És bo adonar-se que la situació de cristiandat no era gaire coherent amb el missatge de Jesús.

12. Avui, per primera vegada, ens trobem en una societat laica, en la qual ens hauria de ser més fàcil retrobar les essències de l’Evangeli. Però primer ens hem de convèncer de que una societat autènticament laica és millor i més coherent amb el missatge de Jesús que la situació de cristiandat que anem deixant enrere. No ens ha d’enganyar el fet que la “societat laica” hagi nascut i s’afirmi sovint per oposició a la religió. No passa res... Les persones religioses no ens hi hem de sentir incòmodes. Al revés: una societat laica fa més difícil convertir la Religió en Poder, que ha estat sempre la gran temptació, mai del tot superada. Els mateixos Evangelis posen aquesta temptació a l’inici de la vida pública de Jesús. Només després d’haver superat aquesta temptació en les seves diverses formes (Mateu 4,1-11), Jesús portarà a terme la seva missió alliberadora.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Com que l’església ha perdut el “monopoli de Jesús”, ens arribaran sobre Ell noves maneres d’entendre’l i d’interpretar-lo que ens poden sorprendre. ¿Hi ha algun punt referent a Jesús sobre el qual us agradaria dialogar? Com penseu fer-ho?

2. Força persones pensem que la situació de cristiandat, que en molts llocs encara perdura d’alguna manera, té trets poc coherents amb el missatge de Jesús. Hi esteu d’acord? En què no és coherent?

3. Sempre s’havia dit entre nosaltres que el Cristianisme era la vertadera religió. Com ho veieu això avui? Heu canviat la manera de pensar? Com es podria entendre?