Diumenge 25è. A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 55,6-9).

Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar;

invoqueu-lo, ara que és a prop.

Que els injustos abandonin els seus camins,

i els homes malèfics, els seus propòsits;

que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells;

que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar.

“Perquè el meus pensaments no són els vostres,

i els vostres camins no són els meus”,

diu l’oracle del Senyor.

“Els meus camins i els meus pensaments

estan per damunt dels vostres

tant com la distància del cel a la terra”.

2ª LECTURA (Filipencs 1,20,24,27).

Germans,

tant si surto en vida d’aquesta presó,

com si he de morir,

sé que Crist serà glorificat en el meu cos.

Perquè per a mi, viure és Crist,

i morir em seria un guany.

Però quan penso que,

mentre continua la meva vida,

puc fer un treball profitós,

no sé pas què escollir.

Em trobo pres per aquesta alternativa:

d’una banda el meu desig de morir ja

per estar en Crist, cosa incomparablement millor;

però d’altra banda, pensant en vosaltres,

veig més necessari que continuï la meva vida corporal.

Ara, a vosaltres, us demano solament això:

que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.

EVANGELI. (Mateu 20,1-16).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles aquesta paràbola:

“Amb el Regne del cel passa

com amb un propietari que sortí de bon matí

a llogar treballadors per a la seva vinya:

va fer tractes per un jornal,

i els envià a la seva tasca.

Sortí altra vegada a mig matí,

en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué:

Aneu també vosaltres a la meva vinya;

us pagaré el que sigui just.

I ells hi van anar.

Pels vols de migdia i a mitja tarda,

tornà a sortir i va fer el mateix.

Una hora abans de pondre’s el sol

encara en trobà d’altres, i els digué:

¿Què feu aquí tot el dia desvagats?

Ells li contesten:

És que ningú no ens ha llogat!

Els diu: aneu també vosaltres a la meva vinya.

Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat:

Crida els treballadors i paga’ls el jornal.

Comença pels que han vingut més tard,

i acaba pels primers.

Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven,

i cobraren el jornal sencer.

Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més,

però van cobrar el mateix jornal.

En veure això rondinaven i deien al propietari:

Aquests darrers han treballat només una hora

i els pagues igual que a nosaltres,

que hem hagut de suportar

tot el pes de la jornada i la calor.

Ell va respondre a un d’aquests:

Company, ¿quin mal t’he fet?

¿No havíem fet tractes per un jornal?

Doncs, pren el que et toca i ves-te’n.

A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu.

¿Que no puc fer el que vull a casa meva?

¿Tens enveja perquè jo sóc generós?

Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.

LLENGUATGE.

1. Sempre que hem comentat aquesta paràbola en les homilies dialogades o ens grups d’estudi de la Bíblia, força dels participants s’han decantat a favor dels treballadors que es queixen d’aquest propietari, pretesament generós, que no compleix amb les exigències mínimes de la convivència humana. Perquè, donat que vol ser generós, hauria de ser-ho sobretot amb els que més s’ho mereixen, que, en aquest cas, són precisament els que han estat treballant tot el dia per ell.

2. Com a mínim, ja que “a casa seva pot fer el que vulgui”, a l’hora de pagar el sou, hauria hagut de començar pels treballadors de primera hora, i, quan aquests ja fossin fora, pagar el jornal sencer a la resta, si és que volia ser generós amb ells. Així, la seva “generositat” no hauria fet mal d’ulls als qui més se la mereixien. Però, començar pels darrers i pagar el mateix a tots, són ganes de provocar exhibint d’un greuge comparatiu.

3. Un greuge comparatiu.

Potser aquí està la clau per entendre què ens vol dir Jesús amb aquesta paràbola estranya.

Tot el problema ve de comparar el treball d’uns i altres.

4. Imaginem per un moment que els llogats a última hora fossin fills d’alguns dels treballadors de primera hora. ¿Creieu que els pares s’haurien queixat del propietari?

Evidentment que no se n’haurien queixat sinó que li estarien agraïts. Segurament tampoc els altres companys no s’haurien queixat, sinó que més aviat, amb sorna i ironia, haurien dir als darrers vinguts: “Au, vinga! A veure si una altra vegada us ho mereixeu això que us donen!

I és que un pare, quan es tracta del fill, fa servir uns altres criteris. I els companys del pare, també.

5. Aquesta paràbola la va dir Jesús com a resposta a una pregunta que li havia fet Pere. Pere (que personifica aquells deixebles que encara no han assumit el missatge de Jesús) havia dit a Jesús: “Mira: nosaltres ho hem deixat tot per venir amb tu. Què ens tocarà?”(Mateu 19:27).

Jesús, després de contestar-li que la paga serà generosa, afegeix unes paraules misterioses, que es repeteixen també al final de la lectura d’avui: “Els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers”.

Posant aquesta paràbola com a resposta a la pregunta de Pere, Mateu indica que hi havia un problema important en les comunitats (cristianes).

6. Una comunitat està formada per persones molt diferents. Passa com en una família: entre els seus membres n’hi ha uns que treballen i d’altres que no; n’hi ha que ajuden i d’altres que són ajudats; uns que guanyen diners i d’altres que ho fan tot gratuït; n’hi ha de petits que només juguen, i de vells que sembla que no hi fan res;... I, en tot cas, els últims (com l'infant acabat de néixer) són els primers (en les atencions de tots).

El vincle d’una comunitat no és la justícia sinó la generositat.

7. La justícia fa comparacions; la generositat, no.

En les autèntiques comunitats, el perill més gran és fer comparacions entre el que “fan”, “aporten” o “gasten” uns i altres.

Els pares que tenen més d’un fill ho saben perfectament. Quantes discussions familiars a causa de les comparacions que fan els germans entre ells!

També l’evangeli de Lluc recull aquest problema quan explica la reacció del fill gran davant el fill petit que torna a casa (Paràbola del Fill pròdig. Lluc 15,25-32).

8. Treballar a la vinya...

La vinya no era una camp qualsevol. Era el tros de terra preferit; el més cuidat i mimat. “Anar a treballar a la vinya d’algú” era com participar de la seva vida familiar.

Per això els profetes a vegades es refereixen al poble elegit com a la Vinya del Senyor (per exemple Isaïes 5,7)

MISSATGE.

9. La paràbola d’avui ens adverteix que per “fer comunitat” cal excloure les comparacions entre nosaltres. Esdevenir comunitat és impossible sense una actitud de generositat inspirada en l’amor. Cal anar més enllà de la justícia o de la legalitat.

Fer comunitat és bonic i gratificant, però demana una generositat creixent. No s’improvisa.

RESPOSTA.

10. No sé si a la nostra Església aconseguirem superar el clericalisme i viure el missatge de Jesús en forma de comunitats, nascudes d’una actitud de comunió. En tot cas hem de ser conscients que viure la comunió demana una autèntica conversió; un canvi radical en la manera de relacionar-nos amb els altres, sense comparar els serveis ni passar factura pels comportaments generosos.

11. És possible que parròquies, enteses des de fa molts segles com les comunitats bàsiques, ja no siguin en la nostra societat els principals àmbits de comunió, sobretot a les ciutats. La comunió és permanent, però les comunitats són ocasionals.

12. També és possible que vagin apareixent noves i molt diverses formes de fer comunitat no basades en l'estructura territorial clàssica sinó en altres coses com un àmbit compartit, un carisma inspirador, una persona aglutinadora, uns serveis a compartir, un problema a solucionar, una oportunitat, un ideal...

13. En tot cas sembla convenient que la diversitat de comunitats no neixi de la diversitat de gustos, sinó de circumstàncies objectives, i sempre com a servei mutu que inclogui la societat on es viu. Hi ha moltes formes de comunitat. La comunitat de comunió que ens proposa l'evangeli comporta sempre compartir algun aspecte de la pròpia vida, oberta a la vida de l'entorn.

A la vinya del Senyor tothom és invitat a treballar-hi sense que això generi "drets d'uns sobre dels altres".
Si no és així, podria passar que alguns “treballadors” de la Vinya pretenguessin fer-se’n “propietaris” (Mateu 21:28-32). (És el problema que denuncia la paràbola que segueix, i que llegirem diumenge que ve). 

PREGUNTES per al diàleg.

1. A la vostra comunitat, ¿heu aconseguit no fer comparacions entre les diferents maneres que cadascú té de “fer comunió”?

2. Sovint s’ha considerat que el mossèn és l’ànima de la parròquia. D’aquí que, per a molts, col·laborar a la parròquia vol dir ajudar el mossèn. Que en penseu d’aquesta situació? 

3. En una societat laica com la nostra, la religió no forma part de l’estructura de la societat. No obstant, una comunitat cristiana s’ha d’entendre a si mateixa com un servei a la societat de què forma part. ¿Com hauria de ser el servei de les comunitats cristianes a una societat no-confessional?