diumenge, 27 d’agost del 2017

Diumenge 22. A.


1ª LECTURA.  (Jeremies 20,7-9).
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir;
us heu apoderat de mi i m’heu dominat,
però ara passen el dia divertint-se a costa meva,
tothom es riu de mi.
Sempre que parlo, dono el crit d’alarma;
el meu clam anuncia invasions i devastació.
Tot el dia la paraula del Senyor
m’és un motiu d’escarnis i de burles.
A la fi pensava: no en vull parlar més;
no diré res més en nom d’Ell.
Però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava;
sentia un incendi dintre els meus ossos.
Estic rendit de tant aguantar; ja no puc més.


2ª LECTURA (Romans 12,1-2).
Germans,
per l’amor entranyable que Déu ens té,
us demano que li oferiu tot el que sou,
com una víctima viva, santa i agradable.

No us emmotlleu al món present;
transformeu-vos
renovellant la vostra manera de veure les coses,
perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu:
reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.


EVANGELI. (Mateu 16,21-27).

En aquell temps...
Jesús començà a deixar entendre als deixebles
que havia d’anar a Jerusalem,
que havia de patir molt de part dels notables,
els grans sacerdots i els mestres de la Llei,
i que havia de ser mort
i de ressuscitar el tercer dia.

Pere, pensant fer-li un favor,
es posà a renyar-lo:
“De cap manera, Senyor:
a vós això no us pot passar!”
Però Jesús es girà i li digué:
“Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no penses com Déu, sinó com els homes.

Llavors Jesús digué als deixebles:
“Si algú vol venir amb mi,
que es negui ell mateix,
que prengui la seva creu i m’acompanyi
Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà,
però el qui la perdi per mi, la retrobarà.

¿Què en trauria l’home
de guanyar tot el món si perdia la vida?
¿Què podria pagar l’home
per rescatar la seva vida?
Perquè el Fill de l’home ha de venir
en la glòria del seu Pare,
voltat dels seus àngels,
i ell pagarà cadascú segons les seves obres”.


LLENGUATGE.

Nota.
En part, els Apunts sobre el llenguatge de l’evangeli d’avui els podeu trobar a la festa de
St. Pere, i al diumenge passat (Diumenge 21 A).

1. “... que prengui la seva creu...”
La Creu té dos significats diferents però complementaris.
En primer lloc representa allò més propi i característic dels deixebles de Jesús: la seva decisió de viure la vida en forma de vida-que-es-dóna.
En aquest sentit la Creu és vista com un arbre, i representa la recuperació del mític arbre de la vida, el fruit del qual permet gaudir d’una vida vida, aquella que no sucumbeix a la mort.

Rellegiu, si us sembla, el meravellós mite del Paradís terrenal (Gènesi 2,8-25). Al centre del jardí hi havia dos arbres: l’Arbre de la vida i l’Arbre del coneixement (de la determinació) del Bé i del Mal. L’Home queda advertit que, si menja del fruit de l’Arbre de la determinació del Bé i del Mal, morirà sense remei. La mort no serà un càstig per desobediència sinó l’efecte directe d’un fruit mortalment verinós per als Humans.
Però els Humans no hem resistit la temptació de “menjar del fruit” d’aquest arbre perquè “ens fa com déus”, i així hem engendrat el Reialme de la Mort, i hem perdut l’Arbre de la Vida.

2. La decisió de “determinar el Bé i el Mal” converteix la Humanitat en una gran sala de judicis on tots s’enfronten a tots com a acusadors i acusats, jutges i jutjats, condemnadors i condemnats.
L’Arbre de la determinació del Bé i del Mal no és cap invent literari sinó el reflex, en forma de mite, de l’experiència més tràgica que hem generat i sofert els Humans. En nom del Bé i del Mal que cadascú determina, segons el “poder” de què disposa, s’han fet guerres (fins i tot "santes"), genocidis, sacrificis humans, matances, tortures, violacions, esclavituds, neteges ètniques,...

3. Només deixant de menjar el fruit de l’Arbre del bé i del mal és possible recuperar l’Arbre de la vida, el fruit del qual és tota persona que fa de la pròpia vida un aliment per als altres. Aquest és el significat de la vida de Jesús, el Nou Adam, primogènit d’una nova Humanitat. La creu és el nou Arbre de la vida. Jesús n’és el fruit que en penja oferint-se com aliment.
“Prendre la pròpia Creu” vol dir alimentar-se del fruit de l’Arbre de la vida i, a la vegada, fer-se’n també fruit per als altres, com Jesús.

4. Però la Creu té un segon significat. El nou Arbre de la vida coexisteix amb l’Arbre de la mort. Al Reialme de la Mort s’hi jutja, s’hi condemna i s’hi mata. La Creu, en Jesús, va ser també el compliment d’una sentència: “Nosaltres tenim una Llei i, segons aquesta Llei, home aquest ha de morir” (Joan 19,7).

5. “Prendre la Creu” significa ser condemnat i, a pesar d’això, continuar mantenint-se fidel a la Humanitat. “Si ets Fill de Déu baixa de la creu, ... i creurem en tu”, li diuen els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i els notables (Mateu 27,40-42). Si Jesús hagués baixat de la Creu hauria corroborat el Reialme de la Mort i la seva manera de fer. Si hagués baixat de la Creu ¿en quin “Messies” haurien cregut els qui l’increpaven? Baixant de la Creu per salvar-se, Jesús s’hauria fet, ell també, súbdit del Reialme de la Mort.
Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà.” Per això Jesús es va mantenir fidel a donar la vida. I aquí apareix la gran novetat: aquesta vida donada és acollida per Déu, que és Vida-que-es-dóna.  En Déu la vida donada és “resurrecció”. Gràcies a Jesús l’Arbre de la vida torna a estar al nostre abast.

6. “Prendre la Creu” no és conformar-se estoicament al sofriment. El sofriment sempre forma part de “lencara no...” d’una vida que s’està fent.  “Prendre la Creu” és obrir-se a un horitzó que il·lumina la vida i transforma el dolor en solidaritat amb tots els qui pateixen, i converteix la mort en plenitud de donació i pas (“pasqua”) a la Resurrecció.

 
MISSATGE.

7. L’evangeli d’avui apunta directament al nucli del missatge cristià: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi.
Aquest missatge queda ressaltat, per contrast, en l’actitud dels deixebles, personalitzada en la intervenció de Pere: “De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar”.
Pere acabava de proclamar que Jesús és el Messies, fill del Déu viu; però ell pensa encara com a “súbdit” del Reialme de la Mort. Ell encara confia més en l’espasa que en la vida-que-es-dóna (Joan 18,10). Pere personifica el “deixeble que encara no segueix Jesús, però que acabarà entenent, i el seguirà” (Joan 21,19).


RESPOSTA.

8. El missatge és una proposta. I la resposta consisteix en acceptar aquesta proposta.
L’actitud de Pere és un toc d’atenció: tan pròxim a Jesús i, no obstant, la seva “resposta” és totalment equivocada. Hi ha el perill que ho sigui també la nostra.
Hi ha moltes maneres de “prendre la creu”. A vegades s’ha pres perquè tenia forma d’espasa; a vegades s’ha pres com un amulet o talismà; a vegades s’ha pres com a bandera per anar a la guerra; a vegades s’ha pres per dictar sentències; a vegades s’ha pres per fer-ne un penjoll d’or o plata al coll;...

9. Durant dos mil anys els deixebles de Jesús hem comès tantes barbaritats en nom de la Creu, que ens cal estar molt atents per no tornar a caure en errors passats o de nous.
Potser ens pot servir allò de l’Arbre de la vida en contraposició a l’Arbre de la mort. Si dóna vida, és la Creu de Jesús; si dóna mort, és la creu que imposa Pilat.


PREGUNTES per al diàleg.

1. El Cristianisme és un missatge trist?

2. L’actitud de Pere que Jesús refusa, creieu que encara està present en l’Església? En quins aspectes?

3. Hi ha moltes classes i estils de santcristos. Com a suport simbòlic i expressió de fe, segurament que n’hi ha de més adequats i de no tant. Què opineu del santcrist de la vostra parròquia o de la vostra església o de la vostra habitació?
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada