1ª LECTURA. (Jeremies 20,7-9).
M’heu afalagat,
Senyor, i m’he deixat seduir;
us heu apoderat de
mi i m’heu dominat,
però ara passen el
dia divertint-se a costa meva,
tothom es riu de
mi.
Sempre que parlo,
dono el crit d’alarma;
el meu clam anuncia
invasions i devastació.
Tot el dia la
paraula del Senyor
m’és un motiu
d’escarnis i de burles.
A la fi pensava: no
en vull parlar més;
no diré res més en
nom d’Ell.
Però llavors sentia
en el meu cor un foc que cremava;
sentia un incendi
dintre els meus ossos.
Estic rendit de
tant aguantar; ja no puc més.
2ª LECTURA (Romans 12,1-2).
Germans,
per l’amor
entranyable que Déu ens té,
us demano que li
oferiu tot el que sou,
com una víctima
viva, santa i agradable.
No us emmotlleu al
món present;
transformeu-vos
renovellant la
vostra manera de veure les coses,
perquè pugueu
reconèixer quina és la voluntat de Déu:
reconèixer allò que
és bo, agradable a Déu i perfecte.
En aquell temps...
Jesús començà a
deixar entendre als deixebles
que havia d’anar a
Jerusalem,
que havia de patir
molt de part dels notables,
els grans sacerdots
i els mestres de la Llei,
i que havia de ser
mort
i de ressuscitar el
tercer dia.
Pere, pensant
fer-li un favor,
es posà a
renyar-lo:
“De cap manera,
Senyor:
a vós això no us
pot passar!”
Però Jesús es girà
i li digué:
“Fuig d’aquí,
Satanàs! Em vols fer caure,
perquè no penses
com Déu, sinó com els homes.
Llavors Jesús digué
als deixebles:
“Si algú vol venir
amb mi,
que es negui ell
mateix,
que prengui la seva
creu i m’acompanyi
Qui vulgui salvar
la seva vida la perdrà,
però el qui la
perdi per mi, la retrobarà.
¿Què en trauria
l’home
de guanyar tot el
món si perdia la vida?
¿Què podria pagar
l’home
per rescatar la
seva vida?
Perquè el Fill de
l’home ha de venir
en la glòria del
seu Pare,
voltat dels seus
àngels,
i ell pagarà
cadascú segons les seves obres”.
LLENGUATGE.
Nota.
En part, els Apunts sobre el llenguatge de l’evangeli d’avui els podeu trobar a la festa de St. Pere, i al diumenge passat (Diumenge 21 A).
En part, els Apunts sobre el llenguatge de l’evangeli d’avui els podeu trobar a la festa de St. Pere, i al diumenge passat (Diumenge 21 A).
1. “...
que prengui la seva creu...”
La Creu té dos significats diferents però
complementaris.
En primer lloc
representa allò més propi i característic dels deixebles de Jesús: la seva
decisió de viure la vida en forma de vida-que-es-dóna.
En aquest sentit la
Creu és vista com un arbre, i representa la recuperació del
mític arbre de la vida, el fruit del qual permet gaudir d’una vida vida, aquella que no sucumbeix a la mort.
Rellegiu, si us
sembla, el meravellós mite del Paradís terrenal (Gènesi 2,8-25). Al centre del jardí hi
havia dos arbres: l’Arbre de la vida i l’Arbre del coneixement (de la determinació) del Bé i del Mal. L’Home queda advertit que,
si menja del fruit de l’Arbre de la
determinació del Bé i del Mal, morirà sense remei. La mort no serà un
càstig per desobediència sinó l’efecte directe d’un fruit mortalment verinós per als Humans.
Però els Humans no
hem resistit la temptació de “menjar del fruit” d’aquest arbre perquè “ens fa com déus”,
i així hem engendrat el Reialme de la Mort, i hem perdut l’Arbre de la Vida.
2. La decisió de
“determinar el Bé i el Mal” converteix la Humanitat en una gran sala de
judicis on tots s’enfronten a tots com a acusadors i acusats, jutges i
jutjats, condemnadors i condemnats.
L’Arbre de la determinació del Bé i del Mal no
és cap invent literari sinó el reflex, en forma de mite, de l’experiència més
tràgica que hem generat i sofert els Humans. En nom del Bé i del Mal que
cadascú determina, segons el “poder” de què disposa, s’han fet guerres (fins i
tot "santes"), genocidis, sacrificis humans, matances, tortures,
violacions, esclavituds, neteges ètniques,...
3. Només deixant de
menjar el fruit de l’Arbre del
bé i del mal és possible
recuperar l’Arbre de la vida, el fruit del qual és tota persona que fa
de la pròpia vida un aliment per als altres. Aquest és el significat de la vida
de Jesús, el Nou Adam, primogènit
d’una nova Humanitat. La creu és el nou Arbre de la vida. Jesús
n’és el fruit que en penja oferint-se
com aliment.
“Prendre la pròpia
Creu” vol dir alimentar-se del fruit de l’Arbre de la vida i, a la vegada, fer-se’n també fruit
per als altres, com Jesús.
4. Però la Creu té un segon significat. El nou Arbre
de la vida coexisteix amb l’Arbre
de la mort. Al Reialme de la Mort s’hi jutja, s’hi condemna i s’hi mata. La
Creu, en Jesús, va ser també el
compliment d’una sentència: “Nosaltres
tenim una Llei i, segons aquesta Llei, home aquest ha de morir” (Joan 19,7).
5. “Prendre la
Creu” significa ser condemnat i, a
pesar d’això, continuar mantenint-se fidel a la Humanitat. “Si ets Fill de Déu baixa de la creu, ... i
creurem en tu”, li diuen els grans sacerdots, amb els mestres de la Llei i
els notables (Mateu 27,40-42). Si Jesús hagués baixat de la Creu hauria corroborat el Reialme
de la Mort i la seva manera de fer. Si hagués baixat de la Creu ¿en quin
“Messies” haurien cregut els qui
l’increpaven? Baixant de la Creu per
salvar-se, Jesús s’hauria fet, ell també, súbdit del Reialme de la
Mort.
“Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà.”
Per això Jesús es va mantenir fidel a donar la vida. I aquí apareix la
gran novetat: aquesta vida donada
és acollida per Déu, que és Vida-que-es-dóna. En Déu la vida
donada és “resurrecció”. Gràcies
a Jesús l’Arbre de la vida torna a estar al nostre abast.
6. “Prendre la
Creu” no és conformar-se estoicament al sofriment. El sofriment sempre forma
part de “l’encara no...” d’una vida que s’està fent. “Prendre la Creu” és obrir-se a un horitzó
que il·lumina la vida i transforma el dolor en solidaritat amb tots els qui
pateixen, i converteix la mort en plenitud de donació i pas (“pasqua”) a la Resurrecció.
MISSATGE.
7. L’evangeli
d’avui apunta directament al nucli del missatge cristià: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva
creu i m’acompanyi.
Aquest missatge
queda ressaltat, per contrast, en l’actitud dels deixebles, personalitzada en la intervenció de Pere: “De cap manera, Senyor: a vós això no us pot
passar”.
Pere acabava de
proclamar que Jesús és el Messies, fill
del Déu viu; però ell pensa encara com a “súbdit” del Reialme de la Mort.
Ell encara confia més en l’espasa que en la vida-que-es-dóna (Joan 18,10). Pere personifica el “deixeble que encara no segueix Jesús, però que acabarà entenent, i el seguirà” (Joan 21,19).
RESPOSTA.
8. El missatge
és una proposta. I la resposta consisteix en acceptar aquesta proposta.
L’actitud de Pere
és un toc d’atenció: tan pròxim a Jesús i, no obstant, la seva “resposta” és
totalment equivocada. Hi ha el perill que ho sigui també la nostra.
Hi ha moltes
maneres de “prendre la creu”. A vegades s’ha pres perquè tenia forma d’espasa;
a vegades s’ha pres com un amulet o talismà; a vegades s’ha pres com a bandera
per anar a la guerra; a vegades s’ha pres per dictar sentències; a vegades s’ha
pres per fer-ne un penjoll d’or o plata al coll;...
9. Durant dos mil
anys els deixebles de Jesús hem comès
tantes barbaritats en nom de la Creu, que ens cal estar molt atents per no
tornar a caure en errors passats o de nous.
Potser ens pot
servir allò de l’Arbre de la vida en contraposició a l’Arbre de la
mort. Si dóna vida, és la Creu de
Jesús; si dóna mort, és la creu que
imposa Pilat.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El Cristianisme
és un missatge trist?
2. L’actitud de
Pere que Jesús refusa, creieu que encara està present en l’Església? En quins
aspectes?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada