Diumeng 4rt. dAdvent A.

1ª LECTURA.  (Isaïes 7,10-14).

En aquells dies, el Senyor digué a Acaz:

«Demana al Senyor, el teu Déu, un senyal prodigiós,

tan avall com vulguis,

a les profunditats del país dels morts,

o tan amunt com vulguis, dalt al cel.»

Acaz respongué: «No en vull demanar cap;

no vull temptar el Senyor.»

Llavors digué Isaïes:

«Escolteu, doncs, casa de David:

No en teniu prou de fer-vos pesats als homes

que fins us feu pesats al meu Déu?

Per això el Senyor mateix us donarà un senyal:

La noia tindrà un fill i li posarà Emmanuel.»

2ª LECTURA (Romans 1,1-7).

Pau, servent de Jesucrist,

cridat a ser apòstol,

destinat a anunciar la bona nova de Déu,

que ell ja havia promès pels seus profetes

en les escriptures santes.

Aquesta bona nova es refereix

al seu Fill Jesucrist, Senyor nostre,

el qual, pel seu llinatge humà, nasqué de David,

però per l’esperit que santifica

va ser constituït Fill poderós de Déu

des que va ressuscitar d’entre els morts.
Per ell he rebut el do de ser apòstol,

missioner del seu nom a gent de tots els pobles,

perquè siguin obedients a la fe.

Entre aquests hi sou vosaltres, que Jesucrist ha cridat.

Als cristians de Roma, estimats de Déu,

cridats a ser-li consagrats,

us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre,

i de Jesucrist, el Senyor.

EVANGELI. (Mateu 1,18-24).

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera:

Maria, la seva mare, promesa amb Josep,

abans de viure junts es trobà que esperava un fill

per obra de l’Esperit Sant.

Josep, el seu espòs, que era un home bo,

no volent fer-ho saber públicament,

es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial.

Mentre ell hi pensava,

se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué:

«Josep, fill de David,

no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa.

És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant;

ha de tenir un fill

i li has de posar el nom de Jesús,

perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.»

Tot això va succeir perquè es complís

el que el Senyor havia anunciat pel profeta:

«La verge tindrà un fill,

i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres.

Josep es despertà i,

complint el que l’àngel del Senyor li havia manat,

la prengué a casa com a esposa.

LLENGUATGE.

1. Vingué al món...

L’evangeli que hem llegit és un relat extraordinàriament elaborat on cada paraula i expressió tenen un doble nivell de significat: un significat superficial, quasi biològic, però que és usat com a llenguatge d’un segon significat profund, de gran contingut.

En l’expressió “Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera”, les paraules “vingué al món”, usades per comptes de “va néixer”, tenen una doble intenció: afirmar la universalitat de Jesús, i posar en paral·lel el naixement de Jesús amb el “naixement” d’Adam (el primer home en el llenguatge simbòlico-religiós dels Jueus).

2. Aquest paral·lelisme Jesús - Adam ve reforçat per la referència a l’Esperit Sant. Jesús, com Adam, no neix per la força fecundant d’un baró sinó per la força de l’Esperit. Recordem el segon relat de la Creació: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra (“humus” > humà). Li va infondre l’alè (“esperit”) de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gènesi 2,7). És a dir: un “ninot de fang”, per l’Esperit, passa a ser un “home vivent”.

Així doncs, el naixement de Jesús és explicat a partir del “naixement” d’Adam.

Però Jesús no és un “altre” Adam. Adam va “néixer” de la terra (“humus”), i per la força de l’Esperit va fer-se un ésser vivent i Humanitat. L'Esperit, sempre actuant, va portant la Humanitat vers la plenitud, personificada en Jesús. Per Maria, Jesús és fill de la Humanitat ; per l’Esperit, Jesús (amb tota la Humanitat) és fill de Déu.

3. Per Josep, Jesús és fill d’Israel.

És important la figura de Josep, fill de David. L’Evangeli de Mateu comença amb la genealogia de Jesús per via de Josep; i, segons aquesta genealogia, Jesús és també cent per cent jueu.

Mateu vol ressaltar aquest punt perquè quedi clar que Déu és fidel al Poble Escollit. La universalitat de Jesús no exclou la singularitat d’Israel com a Poble Escollit. Al contrari: precisament l’elecció d’Israel tenia per finalitat preparar la plenitud de la Humanitat en Jesús. En Jesús queden acomplertes les promeses fetes a Israel. “Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta”.

4. No tinguis por de prendre Maria com esposa...

El relat insisteix en dos punts aparentment incoherents entre si:

- Josep és l’espòs de Maria, i Maria és la seva dona.

- Jesús neix de Maria, però no per la força fecundant de Josep.

Mateu no fa biologia, sinó que usa el llenguatge biològic per comunicar un missatge religiós i sorprenent.

Cal no interpretar malament aquest missatge. Josep veu que Maria “pertany” als plans de Déu. Com que era un home just, decideix retirar-se de la vida de Maria per no fer nosa. De cap manera no s’ha d’entendre això com si Josep pensés que Maria li havia fet el salt. En aquest cas, la justícia de la Llei jueva l’hauria obligat a denunciar la seva esposa. En canvi, des de l’inici del relat queda clar que Josep sap que Maria espera un fill per obra de l’Esperit Sant. No té “dubtes" sobre Maria sinó sobre la manera com ell ha de respectar Maria. La decisió que pren és generosa: decideix no ficar-se a on no el demanen.

Però resulta que sí que l’hi demanen. En aquesta història, també ell hi té una missió imprescindible com a espòs i com a pare. “ Tu li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble”. Jesús és cent per cent “humà” per via de Josep i de Maria; però l’evangelista vol comunicar-nos una bona notícia: Jesús, fill de l’Home, és també fill de Déu. I com a tal és també el “primogènit” de la nova Humanitat.

5. “Jesús” i “Emmanuel”.

Dos noms per posar de relleu tota la realitat d’aquest nen que ha de néixer:

- Jesús (= Josué), perquè salvarà el seu poble dels seus pecats.

- Emmanuel (“Déu amb nosaltres”), perquè en ell se’ns fa visible (la tendresa de) Déu. 

 

MISSATGE.

6. El relat d’avui no pretén donar-nos dades biogràfiques sobre unes persones particulars sinó descobrir-nos, a través de Jesús-Messies, la realitat més profunda de la Humanitat: nascuts de la Terra, anem creixent a través de les generacions fins a ser capaços de rebre la plenitud de l’Esperit que ens permet ser plenament humans participant de la Vida de Déu.

Per a participar de la vida de Déu, evidentment, no serveix la força fecundant de cap Poder humà. És Déu mateix qui “l’engendra” en nosaltres amb la força fecundant del seu Esperit (Amor).

7. No es tracta de biologia sinó de l'acció de Déu que ens permet donar a la nostra vida una nova dimensió. És com quan un bon músic “engendra” una simfonia excel·lent amb les vibracions sonores “generades” pels instruments pertinents. Un instrument, per perfecte que sigui, és incapaç per si sol d’engendrar cap melodia; però en mans d’un bon músic pot fer meravelles. 

RESPOSTA.

8. Seguir l’exemple de Josep. “Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, prengué Maria com a esposa”.

Cada un de nosaltres és invitat a “prendre la Humanitat com esposa”, i a posar totes les nostres capacitats al servei de la vida que ella constantment genera, fins a la plenitud de Déu (Efesis 3,19).

En cada un de nosaltres hi ha d’alguna manera la maternitat de Maria i la paternitat de Josep per continuar engendrant, amb la força de l’Esperit, aquella Humanitat plena segons els projectes de Déu.

PREGUNTES per al diàleg.

1. Superant una visió biològica, quin canvi representa, en les relacions humanes, la virginitat de Maria i de Josep? 

2. En aquest relat, Josep representa els vincles amb la tradició, i Maria la capacitat d’obertura al futur. Com viviu, en el vostre procés humà i espiritual, aquesta doble dimensió?

3. Penseu que el missatge de l’evangeli d’avui tindrà, o podrà tenir, alguna influència en la vostra manera de celebrar el Nadal d’aquest any? Quina?