Lectura primera (1er. llibre dels
Reis 17,17-24)
En
aquells dies,
el fill
d'una dona, mestressa de casa, es posà malalt,
i la
malaltia s'agreujà tant que el noi expirà.
La dona
digué a Elies:
«Per què
et ficaves amb mi, home de Déu?
Veig que
has vingut a casa meva
per fer
presents a Déu les meves culpes i fer morir el meu fill».
Ell li
digué: «Dóna-me'l».
Elies el
prengué dels braços de la mare,
el pujà a
l'habitació de dalt, on ell vivia, el posà al seu llit
i cridà
al Senyor:
«Senyor,
Déu meu, fins a la viuda que m'acull,
li feu
aquest mal de fer morir el seu fill?».
Després
s'estirà tres vegades sobre el noi i cridà al Senyor: «Senyor, Déu meu:
feu, si
us plau, que l'ànima d'aquest noi torni dintre d'ell».
El Senyor
escoltà el crit d'Elies:
l'ànima
del noi tornà dintre d'ell, i recobrà la vida.
Elies el
prengué,
el dugué
de l'habitació de dalt a la planta baixa de la casa,
el donà a
la seva mare i li digué:
«Mira, el
teu fill és viu».
La dona
digué a Elies:
«Ara sé de
cert que ets un home de Déu
i que són
del Senyor les paraules que anuncies».
Lectura segona (Gàlates 1,11-19).
Germans,
vull que
ho sapigueu:
la Bona
Nova que us vaig anunciar no ve dels homes,
perquè no
l'he rebuda de cap home ni l'he apresa de ningú:
l'he
rebuda per una revelació de Jesucrist.
Ja heu
sentit parlar del meu comportament en el judaisme:
amb quina
fúria jo perseguia l'Església de Déu i l'atropellava;
sobrepassava
dins el judaisme molts compatricis de la meva edat, ja que era molt més zelós
de les tradicions dels meus pares. Però Déu m'havia escollit des de les
entranyes de la mare
i m'havia
cridat per la seva gràcia.
Quan a
ell, doncs, li semblà bé,
em revelà
el seu Fill,
perquè jo
l'anunciés als qui no són jueus.
Tot
seguit, sense haver consultat cap home de carn i sang,
sense
haver pujat a Jerusalem,
a trobar
els qui ja eren apòstols abans que jo,
me'n vaig
anar a Aràbia, i d'allà vaig tornar a Damasc.
Només
tres anys més tard vaig pujar a Jerusalem
per
conèixer Quefes, i vaig passar quinze dies amb ell.
Dels
altres apòstols no en vaig veure cap,
fora de
Jaume, el germà del Senyor.
Evangeli (Lluc 7,11-17)
En aquell
temps
Jesús se
n'anà a un poblet anomenat Naïm.
L'acompanyaven
els deixebles i molta gent.
Quan
s'acostaven a l'entrada del poble
es trobà
que duien a enterrar un mort,
fill únic
d'una mare viuda.
Molta
gent del poble acompanyava la mare.
Així que
el Senyor la veié, se'n compadí i li digué:
«No
ploris».
El Senyor
s'acostà al fèretre i li posà la mà al damunt.
Els qui
el portaven s'aturaren,
i ell
digué: «Jove, aixeca't».
El mort
es posà assegut i començà a parlar.
I el
Senyor el donà a la seva mare.
Tots
quedaren esglaiats i glorificaven Déu.
La gent
deia:
«Ha
aparegut entre nosaltres un gran profeta».
Deien
també: «Déu ha visitat el seu poble».
Per tot
el país dels jueus i per tota la rodalia
s'escampà
aquesta anomenada de Jesús.
LLENGUATGE.
1. Una
vegada vaig pujar al Pedraforca des
de Gósol. Arribat a la carena vaig veure un cim davant meu. Em vaig animar
pensant que aviat arribaria. Però, un cop sobre aquell cim, vaig veure davant
meu un altre cim més alt. Era evident que encara no havia arribat. Vaig haver
de travessar la vall que em separava del puig de davant, que havia de ser, per
força, el Palleró Gros del
Pedraforca. Però no: enfilat al nou puig, vaig descobrir que s'alçava davant
meu un altre pic encara més alt: l'autèntic Pedraforça que jo buscava. No vaig
tenir més remei que tornar a baixar i pujar, cansat com estava, si volia aconseguir
la meva fita. Per la seva proximitat, cada puig m'havia tapat la visió del que
estava al darrere, tot i ser més alt.
2. En el
procés d'Humanització passa una cosa
semblant. En certs moments podem tenir la sensació d'haver arribat ja a la pica del nostre creixement. Però, just
aleshores, descobrim que "som cridats" a seguir creixent.
Els Evangelis ens presenten Jesús de Natzaret com el fill de l'home, o simplement com l'Home. És en ell que els humans descobrim l'últim pic a què estem cridats. La descoberta de Jesucrist ens fa adonar que els cims conquerits abans no eren els definitius. Més encara: la trobada amb la VIDA de Jesús ens fa entendre que la situació anterior no era pròpiament "vida" sinó que estàvem encara en els dominis de la mort (entesa no pas com el contrari de la vida, sinó com encara no vida).
Els Evangelis ens presenten Jesús de Natzaret com el fill de l'home, o simplement com l'Home. És en ell que els humans descobrim l'últim pic a què estem cridats. La descoberta de Jesucrist ens fa adonar que els cims conquerits abans no eren els definitius. Més encara: la trobada amb la VIDA de Jesús ens fa entendre que la situació anterior no era pròpiament "vida" sinó que estàvem encara en els dominis de la mort (entesa no pas com el contrari de la vida, sinó com encara no vida).
3. En
l'evangeli de Lluc, el relat que hem llegit forma parella amb el relat
anterior, que hauríem llegit diumenge passat si no hagués sigut la festa del Corpus. Aquests dos relats ens presenten
la realitat humana, però vista ja des de l'experiència vital cristiana; des de
l'últim cim. El relat corresponent a
diumenge passat ens hauria presentat el criat del centurió romà que estava a punt de morir. S'hi vol representar la
situació del paganisme, el qual troba
en Jesús la solució a la seva malaltia mortal (Lluc
7:1).
4. El
relat d'avui ens presenta la situació del poble
elegit, vist també des de la perspectiva cristiana. Té forma de cadàver. És
tètrica la figura d'aquesta mare viuda acompanyant, amb tot el poble, el seu
fill únic "mort". Però el relat fa que es trobin les dues comitives:
la comitiva al voltant del noi-cadàver i la comitiva al voltant de Jesús, el
(nou) rebrot ("el natzarè")
de la vella soca. Jesús s'hi acosta, toca el fèretre i pronuncia la paraula
vivificadora: "Jove, aixeca't". Nou nivell de vida per a la
vella soca. (Pel significat de “natzarè”, mireu “Natzaret”,
a Paraules i parauletes).
5. Els
dos gestos són ben significatius. Es tracte d'un jove, però cadàver perquè la "soca" a què està unit ja no
li pot donar la qualitat de vida que un jove
necessita. Jesús el "toca" per comunicar-li la nova vida. La Llei
judaica prohibia tocar un cadàver. Qui ho feia, quedava impur. En el judaisme-llei
aquest jove no té solució possible; és cadàver. Però Jesús, rebrot "primogènit" de
l'antiga soca, obre per al judaisme nous horitzons. Jesús toca el cadàver; i ja no és la impuresa del cadàver que contamina
Jesús, sinó que és la vida de Jesús que vivifica la vella soca i el seu fill.
Als evangelis es parla sovint d'aquesta acció de Jesús. El tacte és el més íntim del sentits; el més pròxim; el més apte per a transvasar força, vitalitat, salut. "Jove, aixeca't". La comitiva funerària descobreix els nous horitzons, més enllà de la Llei. "Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta". "Déu ha visitat el seu poble". Jesús apareix com el nou cimal.
Nota: Per a Lluc, aquest missatge és tan important que l'expressa també en versió femenina en el relat de la Filla de Jaire (Lluc 8:42). El Missal no recull aquest relat en la versió de Lluc sinó en la versió de Marc, i podeu llegir-lo, amb el comentari corresponent, al diumenge 13 de l'Any B.
Als evangelis es parla sovint d'aquesta acció de Jesús. El tacte és el més íntim del sentits; el més pròxim; el més apte per a transvasar força, vitalitat, salut. "Jove, aixeca't". La comitiva funerària descobreix els nous horitzons, més enllà de la Llei. "Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta". "Déu ha visitat el seu poble". Jesús apareix com el nou cimal.
Nota: Per a Lluc, aquest missatge és tan important que l'expressa també en versió femenina en el relat de la Filla de Jaire (Lluc 8:42). El Missal no recull aquest relat en la versió de Lluc sinó en la versió de Marc, i podeu llegir-lo, amb el comentari corresponent, al diumenge 13 de l'Any B.
MISSATGE.
En el
creixement vers la plena humanització, es van obrint progressivament nous
horitzons. A la situació inicial, la Llei
aporta una certa llum. Però, per perfecta que fos (tot i ser entesa com a Llei de Déu), la Llei no és la plenitud. En Jesús descobrim que som cridats a
participar de la VIDA mateixa de Déu en qualitat de fills. Fills en el Fill. Tampoc la tan celebrada "Pau
Romana" del Paganisme era una situació definitiva ja que les relacions
humanes no poden quedar-se en una bona entesa entre criats i senyors.
Som invitats a assolir la germanor.
RESPOSTA.
Quasi de
cop i volta ens hem adonat que la democràcia
que, amb gran optimisme, vam instituir fa uns anys, no és de cap manera la
situació definitiva. La Constitució
que una certa majoria de votants va aprovar com a solució a molts problemes, ara ha esdevingut una important font de problemes. Igualment, l'Economia que a
molts havia enriquit, ara n'empobreix molts més. També la vella
Europa, tan cofoia d'ella mateixa, ha deixat de ser un model a imitar. És que
han aparegut nous horitzons, des
dels quals veiem la situació precedent carregada
d'esclavituds.
És per això que ara cal repensar les velles categories de Democràcia, Legalitat, Economia, Justícia, Llibertat, Poble... i cal construir un nou ordre social mundial.
També com Església hem de repensar el nostre encaix en el món. L'Església no existeix per a si mateixa sinó per al món. Cal "tocar el cadàver i donar-lo a la seva mare". Ha passat l'època de la Cristiandat. Ja no hi ha dues societats, la civil i la religiosa, sinó una única societat que entre tots hem de construir: plural, lliure, justa, humana, amb horitzons oberts.
És per això que ara cal repensar les velles categories de Democràcia, Legalitat, Economia, Justícia, Llibertat, Poble... i cal construir un nou ordre social mundial.
També com Església hem de repensar el nostre encaix en el món. L'Església no existeix per a si mateixa sinó per al món. Cal "tocar el cadàver i donar-lo a la seva mare". Ha passat l'època de la Cristiandat. Ja no hi ha dues societats, la civil i la religiosa, sinó una única societat que entre tots hem de construir: plural, lliure, justa, humana, amb horitzons oberts.
PREGUNTES PER AL
DIÀLEG.
1. Quins
són, en la vostra opinió, els horitzons que la fe en Jesús obre a les comunitats cristianes d'avui?
2. Què
poden aportar, aquests horitzons, a la construcció de la Societat Humana?
3. Com ha
de ser la presència de les comunitats
cristianes en la Societat actual:
- explícita, i socialment reconeguda?
- efectiva des de les mateixes institucions socials?
- submergida i encoberta per no generar refús?
- explícita, i socialment reconeguda?
- efectiva des de les mateixes institucions socials?
- submergida i encoberta per no generar refús?
- ...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada