1ª LECTURA. (Gènesi 15,5-12.17-18).
En
aquells dies,
Déu va
fer sortir fora Abram i li digué:
«Mira el
cel i posa’t a comptar les estrelles,
a veure
si les pots comptar;
doncs
així serà la teva descendència.»
Abram
cregué en el Senyor
i el
Senyor ho tingué en compte
per
donar-li una justa recompensa.
Després
li digué:
«Jo sóc
el Senyor,
que t’he
fet sortit d’Ur dels caldeus
per
donar-te aquest país;
serà el
teu heretatge.»
Abram
preguntà: «Quina garantia me’n doneu, Senyor?»
Ell
respongué:
«Porta’m
una vaca, una cabra i un moltó de tres anys,
una
tórtora i un colomí.»
Li portà
tots aquests animals,
els partí
per la meitat i posà cada meitat enfront de l’altra,
però no
va partir els ocells.
Uns
ocellots de presa volien abatre’s sobre els cossos morts,
però
Abram els allunyava.
Quan el
sol s’anava a pondre,
Abram
caigué en un son profund
i
s’apoderà d’ell un gran terror, com una foscor.
Després
de la posta, quan ja s’havia fet fosc,
veié un
forn fumejant, una torxa encesa,
que
passava enmig dels animals partits.
Aquell
dia el Senyor va fer amb Abram una aliança
i es
comprometé en aquests termes:
«Dono
aquest país a la teva descendència,
des del
torrent d’Egipte fins al gran riu, el riu Eufrat.»
2ª LECTURA (Filipencs
3,17-4,1).
NOTA.
En blau allò que correspon a la versió
llarga.
Germans,
seguiu el meu exemple i fixeu-vos
en els qui viuen segons el model que teniu en mi.
Us ho he dit sovint
i ara ho repeteixo amb llàgrimes als ulls:
N’hi ha molts que, pel seu estil de viure,
són contraris a la creu del Crist.
El terme on s’encaminen és de perdició,
el déu que adoren és el ventre,
i la seva glòria, la posen en les parts vergonyoses;
tot el que aprecien són valors terrenals.
Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel;
d’allà
esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor,
que
transformarà el nostre pobre cos
per
configurar-lo al seu cos gloriós,
gràcies a
aquella acció poderosa
que li ha
de sotmetre tot l’univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats,
vosaltres
que sou el meu goig i la meva corona,
manteniu-vos
així, en el Senyor, estimats meus.
EVANGELI. (Lluc 9,28b-36).
En aquell
temps,
Jesús
prengué Pere, Joan i Jaume
i pujà a
la muntanya a pregar.
Mentre
pregava,
es
trasmudà l’aspecte de la seva cara
i el seu
vestit es tornà blanc i espurnejant.
Llavors
dos homes es posaren a conversar amb ell.
Eren
Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos,
i
parlaven del traspàs d’ell,
que
s’havia d’acomplir a Jerusalem.
Pere i
els seus companys estaven adormits profundament,
però quan
es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús
i els dos
homes que eren amb ell.
Quan
aquests anaven a separar-se de Jesús,
Pere li
digué:
«Mestre,
que n’estem de bé, aquí dalt!
Fem-hi
tres cabanes,
una per a
vós,
una per a
Moisès
i una
altra per a Elies.»
Parlava
sense saber què es deia.
Mentre
parlava es formà un núvol i els cobrí.
Ells
s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.
Llavors
del núvol estant una veu digué:
«Aquest
és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»
Així que
la veu hagué parlat,
es van
trobar amb Jesús tot sol.
Ells
guardaren el secret,
i aquells
dies no contaren a ningú res del que havien vist.
B.
LLENGUATGE.
1. Un
dels problemes de la litúrgia catòlica és el desordre que posa en la lectura
dels Evangelis. Els Evangelis no són un recull desordenat de
relats sinó un gran relat
compost de diferents relats més
breus, però ordenats per l’evangelista de tal manera que donin una visió
ben definida de la figura de Jesús com a do de Déu a la Humanitat. Però les Lectures del Missal ens fan anar d’aquí
d’allà, trencant el fil d’exposició que ha fet cada evangelista.
2. Per a
aquest segon diumenge de Quaresma, la
litúrgia ens proposa el relat de la transfiguració.
No es tracta de la crònica d’una experiència personal de tres deixebles
“privilegiats”, sinó de l’escenificació d’un problema important que
tenien alguns deixebles a l’hora
d’entendre i seguir Jesús.
3. Abans
del relat d’avui, l’evangelista ha
exposat un malentès entre els
deixebles i Jesús. Els deixebles, per boca de Pere, han confessat que Jesús és el Messies; però Jesús els ha prohibit severament de dir-ho a
ningú (Lluc
9, 21). Així, doncs, la resposta de Pere
no era vàlida per presentar Jesús.
Quina era
la resposta vàlida? Lluc la posa en
boca de Déu mateix; i, per emmarcar-la bé i posar-la en relleu, fa l’escenificació que hem llegit. Hi ha set
“actors”, i cal fixar-se bé en el paper
que hi representa cadascun. El teló de fons continua essent la pregunta de
Jesús: “I vosaltres, qui dieu que sóc?”
(Lluc
9:18).
4.
L’escena comença amb Jesús que se’n va a la muntanya
i s’hi emporta Pere, Joan i Jaume. Es tracta d’uns deixebles que “necessiten
classes particulars” per poder superar la seva duresa mental (Pere =
roc, cap dur).
Com ja
sabem, la muntanya representa l’àmbit de Déu. Jesús hi puja a pregar. En l’àmbit de Déu tot és gloriós i resplendent. Jesús s’hi troba amb
Moisès i Elies, també gloriosos.
5.
Sorprèn la conversa que tenen: “parlaven
del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem”. “Traspàs” significa
èxode i també mort. El primer
Èxode protagonitzat per Moisès tenia
com a destí la Terra Promesa,
representada aquí per Jerusalem. Però
Jerusalem, que hauria de ser un lloc
de Llibertat, s’havia convertit en Terra
d’opressió. Jesús haurà d’iniciar un nou èxode cap a la Llibertat. La presència de Moisès i Elies és ben
significativa si es té en compte que l’opressió
que genera “Jerusalem” es fa
precisament en nom de la Llei de Moisès i seguint l’actitud intolerant
d’Elies. Així doncs, no és sense motiu que en el relat d’avui hi apareixen per parlar
amb Jesús sobre aquest tema, i que els deixebles se n’adonin. Però
Moisès i Elies desapareixen abans del moment més important: quan es
forma el núvol.
6. Durant
la pregària de Jesús els tres deixebles estaven
profundament adormits. No hi sintonitzen. Però la presència dels seus “líders” els desvetlla. Els agrada veure junts els tres “cabdills”, però ho
interpreten malament: mentre els tres personatges
parlen de l’èxode de Jesús,
ells estan pensant en instal·lar-se allà.
I quan s’adonen que els seus Moisès i
Elies se’n van, Pere intenta aturar-los: “Mestre
(literalment “cabdill”), que n’estem
de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una
altra per a Elies”. Amb ironia comenta Lluc: “Parlava sense saber què es deia”.
7. I
entra en escena el núvol, símbol de
la presència sobirana de Déu. El núvol
cobreix Jesús i també els deixebles. Aquests s’espanten. ¿Com pot ser que ells,
simples humans, també entrin dintre el núvol?!
Doncs,
sí. I del núvol en surt una veu que
es dirigeix precisament a ells: “Aquest
és el meu Fill, el meu elegit”. I la veu conté una ordre explícita: “Escolteu-lo”. Com si digués: Moisès i
Elies ja han passat. Ara és l’hora de Jesús. Escolteu-lo a ell, superant d’una
vegada la vostra fixació en Moisès (la Llei) i Elies (la intolerància).
C.
MISSATGE.
8. Pere, amb els seus companys, s’obstina a entendre Jesús com un cabdill religiós, en paral·lel amb Moisès i Elies. Com a cabdill religiós pertanyeria a l’esfera divina, separada de la resta dels
humans.
Però el núvol els cobreix també a ells, i ja no
hi són ni Moisès ni Elies. Ara només estan amb Jesús, i és a ell a qui han
d’escoltar. I Jesús els havia parlat no pas de les seves victòries sinó de la seva mort
i resurrecció (Lluc
9,22).
9. L’escena recorda la del Baptisme de Jesús:
el cel s’ha obert i l’Esperit de Déu ha baixat per fer niu entre els
humans (Lluc
3,22).
El messianisme de Jesús no el trasllada a un “àmbit diví”, fent-ne un superhome que, amb força i poder,
restablirà Israel. Jesús és l’home
elegit (“l’home mostra”) en qui els humans podem aprendre a ser “homes”; homes,
segons el projecte de Déu. I aquest projecte
no inclou un lideratge de poder, com
el que els deixebles volen atribuir a Jesús. Al revés: el lideratge de Jesús es realitza en forma de vida que es dóna. “Qui
vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la salvarà”
(Lluc
9,24).
D:
RESPOSTA.
10. Per
als tres deixebles de mentalitat dura, la “classe particular”
que han rebut deuria ser encara més dura...
Comenta l’evangelista: “Ells guardaren el
secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist”.
“Guardar
el secret” del vertader messianisme
de Jesús, sembla que ha estat una actitud permanent de molts deixebles.
Durant la
seva llarga Història, l’Església, o ha sigut perseguida (època de les Catacumbes) o s’ha trobat en connivència
amb els poderosos (situació de Cristiandat).
Avui no estem ni en una situació ni en l’altra. Per això avui molts es
pregunten: En la situació actual, què significa “Escoltar Jesús”?
11. Les
circumstàncies de cada deixeble són molt diverses, i cadascú haurà de prendre’s
aquella llibertat que li permeti “ser
fidel”. Però l’evangeli d’avui ens indica allò que no és el camí: “Fer-hi tres cabanes: una per a vos, una per
a Moisès i una per Elies”. Aquesta és una “resposta” exclosa.
12. En
una societat laica (on les Religions no formen part de l’estructura
social) i plural (on conviuen diverses Religions) apareix la temptació
de muntar-nos-hi la pròpia cabana:
crear-nos àmbits d’espiritualitat
on puguem dir-nos: “Que n’estem de bé,
aquí dalt!”.
Però la vivència espiritual que Jesús provoca en
nosaltres no és mai per “quedar-nos allà dalt” sinó per reforçar la nostra encarnació en la realitat humana
en què tots vivim i que entre tots anem fent (o desfent). Jesús no fa el seu èxode per marxar de la vida real de les
persones sinó per sortir d’un àmbit
religiós “privilegiat” que alguns
s’havien creat, el qual, a més, havia esdevingut deshumanitzador. “Tira mar endins i caleu les xarxes per
pescar”, havia dit Jesús als tres mateixos deixebles que apareixen a l’escena d’avui (Lluc
5,4).
Espiritualitat i Encarnació, juntes. Mai l’una sense l’altra.
E.
PREGUNTES per al diàleg.
1. La
“religió” com a “àmbit de refugi” és
un tema sovintejat. L’evangeli d’avui sembla excloure-ho. Altres evangelis
semblen proposar-ho (Mateu
11,28. Marc
6,31). Com ho veieu, vosaltres? Quina experiència en teniu?
2. Sovint
es parla de Jesús com a fundador d’una (nova) Religió. Però, d’acord amb els Evangelis, sembla més correcte
entendre’l com a iniciador (“primogènit”) d’una Humanitat renovada. Com ho veieu? Qui és per vosaltres, Jesús?
1. La meva formació personal religiosa (70 anys), la faig servir de recolzament i m'anima a seguir endavant, malgrat que en molts moments la fe em "trontolla" a vegades, ja coses dels evangelis que em resulten incomprensibles des del punt de vista humà. Però intento fer camí.
ResponElimina2. A vegades penso que Déu és intemporal i està fora de la nostra comprensió i sistema de referència (espai-temps), per tant, Déu situa a Jesús en la nostra referència i ens fa créixer amb una humanitat renovada.
Narcís Castanyer