1ª LECTURA. (Ezequiel 34:11-12, 15-17).
Això diu el Senyor Déu:
«Jo mateix buscaré les meves ovelles
i en faré el recompte.
Les comptaré com el pastor recompta el
seu ramat
el dia que es troba amb les ovelles
dispersades,
i les recolliré de tots els llocs
on s’havien dispersat el dia de núvols
i boira.
Jo mateix faré pasturar les meves
ovelles,
i jo mateix les duré a reposar,
diu l’oracle del Senyor Déu.
Buscaré l’ovella perduda,
faré tornar la que s’havia allunyat,
embenaré la que s’havia fet mal,
faré posar bona la malalta,
mantindré les grasses i robustes,
les pasturaré totes amb justícia.»
I a vosaltres, el ramat,
el Senyor Déu us diu això:
«Judicaré entre l’un i altre, moltons i
cabrits».
2ª LECTURA (1ª Corintis 15:20-26, 28).
Germans,
Crist ha ressuscitat d’entre els morts,
el primer d’entre tots els qui han
mort.
Ja que la mort vingué per un home,
també per un home vindrà la resurrecció
dels morts:
tots són d’Adam, i per això tots moren,
però tots viuran gràcies al Crist.
Cadascun al moment que li correspon:
Crist el primer,
després, a l’hora que ell vindrà,
els qui són de Crist;
a la fi, quan ell destituirà
tota mena de sobirania, d’autoritat o
de poder,
com a coronament de tot,
posarà el Regne en mans de Déu, el
Pare.
Perquè ell ha de regnar
fins que Déu haurà sotmès
tots els enemics sota els seus peus.
El darrer enemic destituït serà la
Mort.
I quan tot li haurà estat sotmès,
el Fill mateix se sotmetrà a Déu
que li ho haurà sotmès tot.
Així Déu serà tot en tots.
EVANGELI. (Mateu 25:31-46).
En aquell temps,
Jesús digué als seus deixebles:
«Quan el Fill de l’home vindrà amb el
seu poder,
acompanyat de tots els àngels,
s’asseurà al seu tron gloriós
i es reuniran davant d’ell tots els pobles.
Llavors els separarà entre ells
com un pastor separa les ovelles i les
cabres,
i posarà les ovelles a la dreta,
i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva
dreta:
Veniu beneïts del meu Pare:
preneu possessió del Regne
que ell us tenia preparat des de la
creació del món.
Vosaltres quan jo tenia fam, em donàreu
menjar,
quan tenia set em donàreu beure,
quan era foraster em vau acollir,
quan em veiéreu despullat, em vau
vestir,
quan estava malalt em vau visitar,
quan era a la presó, vinguéreu a
veure’m.
Els justos li respondran:
Senyor, ¿quan us vam veure afamat
i us vam donar menjar,
o que passàveu set, i us vam donar
beure?
¿Quan us vam veure foraster i us vam
acollir,
o despullat, i us vam vestir?
¿Quan us vam veure malalt o a la presó,
i vinguérem a veure-us?
El Rei els respondrà:
Us ho dic amb tota veritat:
Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests
germans meus,
per petit que fos,
m’ho fèieu a mi.
Després dirà als de la seva esquerra:
Lluny de mi, maleïts:
aneu-vos-en al foc etern
preparat per al diable i els seus
àngels.
Vosaltres, quan jo tenia fam,
no em donàreu menjar,
quan tenia set, no em donàreu beure,
quan era foraster, no em vau acollir,
quan em veiéreu despullat, no em vau
vestir,
quan estava malalt o a la presó,
no em vau visitar.
Ells li respondran:
Senyor, ¿quan us vam veure afamat
o que passàveu set, foraster,
despullat, malalt o a la presó,
i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà:
Us ho dic amb tota veritat:
Tot allò que deixàveu de fer a cadascun
d’aquests,
per petit que fos,
m’ho negàveu a mi.
I aniran als suplicis eterns,
mentre que els justos entraran a la
vida eterna.»
LLENGUATGE.
1. Heus aquí una BONA FESTA amb un MAL LLENGUATGE.
Una “Bona Festa”.
Perquè és reconfortant poder acabar l’any
litúrgic celebrant l’èxit de la Humanitat.
Des del primer capítol de la Bíblia
se’ns presenta el propòsit de Déu de crear l’Home a imatge i semblança seva. I aquest Home, imatge i semblança
de Déu, està destinat a ser rei de la creació (Gènesi, 1,26-29).
Però quan mirem la història de la Humanitat
comprovem que la immensa majoria dels humans ha viscut i viu sota el pes de
l’opressió, del dolor i de la mort. Semblaria, doncs, que el projecte de Déu ha
fracassat.
2. Però en Jesús de Natzaret -que també és un condemnat a mort- descobrim
que aquesta nostra vida sobre la terra no és pas encara la Vida a què
estem cridats sinó el camí cap a la Vida. Això canvia radicalment el
significat del sofriment i de la mort. La mort ja no comporta el fracàs de la
Vida sinó l’acabament del camí que porta a la Vida.
3. No és en els que moren o són
assassinats que la Vida fracassa, sinó en els assassins. Ben cert: en aquests
la Vida ha fracassat. En canvi, aquells en els quals la Vida ha reeixit són “una multitud tan gran que ningú no l'hauria
poguda comptar... Gent de totes les nacions, tribus, pobles i llengües”,
com llegíem el dia de Tots Sants (Apocalipsi 7,9). Tothom qui estima, recorre
amb èxit el camí cap a la Vida, i esdevé imatge
i semblança de Déu, perquè Déu és
amor (1ª Carta de Joan 4,8).
4.
Un “mal llenguatge”.
Perquè l’expressió “Jesucrist,
Rei de tot el món”, en una societat plural com la nostra, té el perill de
ser entesa en sentit fonamentalista, tant pels no cristians com per
molts dels mateixos cristians. Passa el mateix que amb la paraula “messies” en temps de Jesús. Els
evangelis ens diuen una i una altra vegada que Jesús va prohibir severament als seus deixebles que diguessin a ningú que ell
era el messies (Marc 8,30).
Els evangelis només accepten per a
Jesús el qualificatiu de “messies” o “rei” en el context de la Creu. És a dir:
quan no hi ha la més mínima possibilitat d’interpretar erròniament la seva
“reialesa”; una reialesa que té, per únic
tron, la Creu.
5. Però quan el missatge cristià s’ha
convertit en una Religió amb més de
mil milions de “seguidors”, i el “vicari
de Crist” és un “Cap d’Estat” amb ambaixadors a la majoria dels
països... aleshores, una festa que se’n digui “Jesucrist, rei de tot el món” comporta una ambigüitat perillosa i
provocativa.
¿Com us sembla que serà interpretada
aquesta festa pels companys
musulmans, budistes o simplement no religiosos?
¿Com reaccionaríem nosaltres si a les
mesquites de casa nostra celebressin una festa
semblant, però des del punt de vista de l’Islam?
6.
L’evangeli d’avui ens situa en la perspectiva correcta. Ens parla de Jesús
fent servir l’expressió “el Fill de l’home”. És a dir: l’Home.
L’ésser humà és el criteri
d’avaluació. L’escenificació que fa Mateu és solemne i radical. Només hi ha
dues classes de persones:
- les que han atès l’Home en els altres,
- i les que no han atès l’Home en els
altres.
Només hi ha dues sentències: “Veniu, beneïts” als primers, i “Lluny de mi, maleïts” als segons.
“Veniu beneïts del meu Pare... quan jo tenia fam, em donàreu
menjar, quan tenia set em donàreu beure,...
Lluny de mi, maleïts... quan jo tenia fam, no em donàreu menjar,
quan tenia set, no em donàreu beure,...”.
7. Cap referència a si eren d’una
religió o d’una altra o sense religió. Cap al·lusió a altres coses que no
siguin el comportament generós i solidari envers els altres.
I no hi valen les excuses: “Senyor, ¿quan us vam veure afamat o que
passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per
vós? Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de
fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi”.
No se’ns parla de Jesús com a fundador,
iniciador o centre d’una religió. Se’ns parla de l’ésser humà, per petit que sigui.
8. Seguint el llenguatge d’aquest
evangeli, potser seria més oportú anomenar aquesta celebració final de l’any litúrgic: “Festa de l’Home, Rei de
la Creació”. Però, donat que la paraula “rei” està tan devaluada, potser en
podríem dir simplement: “Festa de la Plenitud humana”.
MISSATGE.
9. L’ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu, arriba a la
seva plenitud aprenent a estimar els altres. Per fer aquest aprenentatge
ha rebut el do de la vida terrena com a camí
vers la Vida. “Veniu beneïts del meu
Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació
del món”.
RESPOSTA.
10. A) Esforçar-nos per adequar el llenguatge a la nova situació de
pluralisme. El llenguatge és per expressar-se, però recordant que també arriba
als altres, els quals l’entendran des de la seva pròpia experiència i manera de
pensar.
El llenguatge ha de ser apte per
esdevenir diàleg; i perquè el diàleg
sigui correcte cal tenir sempre en compte com serà entès.
11. B) Sigui quina sigui la nostra
religió o no-religió, cal atendre l’altre, per petit que sigui.
També cal dir que vivim en una societat
en què el missatge de Jesús hi ha entrat suficientment com perquè l’atenció als
altres hagi pres, en bona part, la forma de Serveis Socials. Cal
alegrar-se d’aquesta situació i és necessari col·laborar-hi des de la pròpia
situació; per exemple: pagant els impostos que fan possibles aquests serveis,
i controlant el seu ús, destinació i gestió; suplint deficiències;... També cal
no abusar d'aquests serveis, perquè els abusos d'uns impedeixen que se'n
beneficiïn qui realment els necessiten.
Avui, els serveis socials estan
tan “erosionats” per persones que no els necessiten realment, per empreses
poderoses que n’abusen o per una gestió incorrecta, que sovint no arriben als
qui els necessiten de debò. No ho podem tolerar, ni excusar les seves causes.
I això sense parlar de les diferències
que una incorrecta distribució de les riqueses ha generat entre els països. No
hi ha “països pobres” i “països rics” sinó països empobrits i països enriquits.
PREGUNTES per al diàleg.
1. El missatge central de la festa
d’avui coincideix força amb les diferents declaracions de l’ONU sobre “Drets
Humans” i “Drets dels
Infants”, ... Busqueu-hi diferències i coincidències.
2. L’evangeli d’avui fa inclusió amb l’evangeli de les
Benaurances (Mateu 5, 1ss). A la paraula “feliços”
hi correspon ara l’expressió “veniu
beneïts del meu Pare”. Compareu els dos textos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada